VEF Blog

Publicat al Punt de Perpinyà el dimecres 13 d'octubre del 1999

                        Monsieur X

   Els dies com els mesos tenen llur perfum. M'agrada particularment el dissabte que no té la tristor del diumenge. Empleni la garbilla del Tiercé, faig un cafè a Canet davant la mar provant d'oblidar les dones que he estimat i a un quart de dues, cada dissabte —si cap obligació social o professional no em molesta— , tinc cita amb un desconegut: Monsieur X. El senyor X, que preten ser un antic membre dels serveis d'espionatge francesos, revela a Patrick Peynot, en les ones de France-Inter, alguns dels secrets més ben guardats de la història del segle XX. De l'afer Ciceró fins al pronunciament dels generals d'Alger passant per les platges de Cuba i els llacs de Sibèria.

La majoria d'aquestes revelacions són el secret de l'ametller. Una lectura atenta de la premsa, un xic de seny, d'esperit de deducció ja donaven aquestes informacions...No em va venir de nou, per exemple, el dia quan el senyor X va revelar que la CIA era compromesa en l'assassinat del president Kennedy a Dallas o que el KGB havia infiltrat l'alta administració de la República francesa. Però, aquests secrets d'opereta, el senyor X els confia amb algunes entonacions de l'Alain Delon dels millors dies, amb al fons de la veu el gust dels conyacs-sodes de Saigon, de l'aniset d'Orà i de la sorra de de tantes colònies perdudes. En un francès, un bri preciós amb incursions en l'argot dels anys cinquanta a mig camí dels diàlegs d'Henri Jeanson i dels estirabots d'Alphonse Boudard, el senyor X, malgrat una admiració que jutgi incomprensible pel general De Gaulle, porta en els homes una mirada indulgent i desenganyada en un riure inimitable i discret.

 Retirat en un despatx d'Import-Export, el senyor X ho ha vist tot, ho ha sentit tot i, ara, a poques braces de la mort, contra la qual ha lluitat tantes vegades a la Indoxina, a Algèria, a Berlín i Tànger, ell, a la manera d'un duc de Saint-Simon interpretat per Paul Meurisse, ens lliura el gran secret. L'home, malgrat les lliçons de la vida, s'embadaleix amb les boniques històries.