VEF Blog

   Demà escriuré una lletra a Jean Dutourd. Fa molts anys que llegeixi l'obra de Jules Roy i sempre havia pensat escriure-li per expressar la meua admiració. Potser li hauria fet gràcia de llegir les explicacions d'uns textos seus que feia a classe amb els meus alumnes.

Mai no ho he fet per peresa i timidesa. Francès d'Algèria, nascut a Rovigo el 1907, Jules Roy fou militar de carrera dins les forces aèries. Va accedir al grau de coronel i va dimitir arran els crims de guerra comesos per l'exèrcit francès a l'Indoxina. Enamorat de la seua terra, Jules Roy es manifestà sempre com un adversari declarat del colonialisme. Sense les ambigüitats del seu amic Albert Camus, defensava, en contra de la majoria dels " potes-negres " el dret d'Algèria a independitzar-se de la metròpoli, sense portar mai cap maleta per al FLN. El seu combat s'expressava a través de pamplets coratjosos. Amb les qualitats estílistiques, allò que admiri més en Jules Roy és la seua lucidesa i la seua honestedat intel·lectual.

Si el famós cicle dels Chevaux du soleil, on narra la història de l'Algèria francesa presència francesa, és, per a mi, un conjunt novel·lesc sobrevalorat i més aviat decebedor, us recomani la lectura dels seus Mémoires barbares. Mai no oblidaré les pàgines molt fortes que ha escrit sobre la profanació de la tomba de la seua mare. Girant full, us diré que el seu estudi apassionat sobre la batalla de Diên-Biên-Phu decortica, amb un lirisme assassí, les raons d'un desastre perfectament evitable.

He llegit fa poc Le grand naufrage, un assaig dedicat al procés del mariscal Pétain. Contrariàment a la majoria dels llibres sobre el tema que conec, que quasibé sempre cauen en l'hagiografia o en la difamació, Jules Roy mira només d´ésser honest i de situar els esdeveniments en llur context. A la fi de la seua vida, s'havia instal·lat al puig de Vézelay, en la falda de l'abadia. Els croats, que no eren gens tendres, ploraven en reveure la seua silueta quan tornaven de Terra Santa. Demà, escriuré a Jean Dutourd.