VEF Blog

Acabi de llegir Un préfet chez les Catalans de Marc Duran. Us en recomani urgentment la lectura. Aquest és un llibre que haurien de llegir i posseir tots els catalans i que també pot interessar tots els els ciutadans francesos. Estudiant l'actuació sui generis d'en Bonnet a casa nostra, Marc Duran, amb precisió i una gran honestedat intel·lectual, esbrina el mecanisme d'afrancesament del país. Guy Mollet, president del consell sota la quarta República i batlle d'Arràs, deia que França tenia " la droite la plus bête du monde ." Què hauria dit si hagués conegut els nostres elegits actuals? Què carall hem fet al bon Déu per tenir aquest personal? Els retrats del doctor Marquès i del professor Barate són aclaparadors. Em conforten en la meua opinió segons la qual els catalans del nord tenim tots els inconvenients de França i Catalunya sense els avantatges. En Bonnet no passa d'un petit Chevènement, perfecta encarnació de la decadència francesa. Per culpa d'una centralització imbècil que va buidar l'estat de totes les seues forces vitals i va imposar una llengua i una cultura uniformes, aquest estat que tenia un potencial incomparable és sanat. Més enllà de l'afer Tirach, de les padrines de Vingrau colpejades pels gendarmes, de les baralles filològiques sobre la grafia dels topònims, recordaré els adéus de Bonnet. Funcionari francès, sotmès al deure de reserva en l'exercici de les seues funcions, va gosar declarar que s'alegrava de l'absència d'uns certs elegits. Llegint aquest llibre excel·lent, redactat en un francès elegant, m'he adonat que Bonnet és el rebrot gamat d'aquells governadors d'Algèria i de l'Indoxina que, amb una gestió hàbil i un gran respecte per a les cultures locals, van clavar el bagul de l'autoproclamada grandeur francesa.