Avui, jo volia escriure quelcom sobre d'Halloween. Volia incitar-vos a signar una petició per reclamar que França esdevingui un nou estat dels Estats Units i l'anglès, en la seua variant de Broadway (carrer ample, si preferiu...), la llengua de la República. Sempre m'ha agradat això dels mons paralels. Allò que prefereixi en la cadena de Buffalo's grill és que els seus restaurants de Dunkerque a Cervera de la Marenda són parions.
Si hagués nascut ric com la mar, m'hauria agradat de visitar Yamoussoukro, la rèplica de Sant Pere de Roma que el malaguanyat president de la Costa d'Ivori havia fet edificar. Al rei Lluís II de Baviera, l'encantava tant l'arquitectura clàssica que ens va deixar Herrenchiemsee i Linderhof. A la França d'en Bernard Bonnet, el patrimoni el deixen cotiu. Em semblaria massa fàcil de parlar altre cop del pillatge del nostre dissortat país, fomentat per tants botiflers...Conec a prop de Crest, no gaire lluny de la ratlla entre la Provença i el Delfinat, una petita joia, amagada al fons del bosc de Sòu (Saou in French) que podreix sense pena ni glòria. A quin estat de bàrbars ens ha tocat de viure, Verge santíssima? Els anys 1930, Burrus, magnat alsacià del tabac que va finançar les excavacions arqueològiques a Vaison (li han afegit la romana per atreure els badocs ), havia fet construir l'Hôtel des Dauphins, una còpia del Petit Trianon en un marc meravellós al cor de les muntanyes i d'un parc amb espècies de plantes tan rares com a l'Albera. Malauradament, la guerra va arruinar els seus projectes. De llavors ençà, el palau s'esfondra i el parc s'esfuma, al peu del pic dels Tres Becs, sense que cap polític, democràticament elegit això sí, se'n cuidi. A la vora, el financer Crémieux s'havia instal·lat en una torre romana, la vil·la Tibur, destruïda fa uns trenta anys... " France, mère des arts, des armes et des lois..."