VEF Blog

Malaquais, amb una tendra ferocitat, reconstitueix tot un món. La Marsella del 1942, porta de l'Orient, s'havia convertit, igual que Casablanca, en un cul de sac on jueus d'Alemanya i de l'Europa central, trotskistes, republicans espanyols miraven d'obtenir un visat per escapar-se de la França de Vichy. Perquè no us perdeu com jo per la selva dels personatges – n'hi ha més que en les novel·les de Tolstoi – us aconselli de constituir-vos fitxes. Res de l'altre món, però...

Agafeu un llapis i noteu a quina plana apareix per primer cop un personatge. Així el situareu fàcilment. Seria trist que no poguéssiu capir tota la riquesa d'aquest llibre per un detall insignificant. Els personatges tenen una vida pròpia, amb contradiccions. Els malvats com els bons. El comissari Espinasse és un monstre que resumeix moltes contradiccions dels francesos d'aquell temps. Malaquais presenta la França del mariscal sota un llum inoblidable, atroç i, més que tot grotesc.

Us costarà d'oblidar l'escena de la rafle. Caldria estudiar-la a les classes d'història i de literatura francesa en lloc d'empipar els mainatges amb documentals repetitius. Si voleu comprendre millor aquesta trista època i visitar Marsella, llegiu aquesta obra humana, divertida i terrible. El llibre d'un home que no volia oblidar i que estimava la vida tot i que ella sovint no s'ho mereix.