VEF Blog

Tinc guies de tot Europa i dels països que formaven part de l'imperi francès, a diferents èpoques. M'encanten les guies blaves cap al 1930...Vaig esperar una colla d'anys abans de trobar a un preu irrisòri, un dissabte a la passejada de les platanes, la famosa guia Madrolle de la Indoxina del nord. Tota una enciclopèdia del Tonquín. Tot hi és! La genealogia dels sobirans d'Annam, l'horari dels trens, l'adreça dels museus, el nom dels directors de les biblioteques. Aquestes guies Madrolle, concebudes per a un turiste culte, no tenien res a envejar a la famosa col·lecció de les guies Joanne i sobretot Baedeker.

Amb l'American way of life, les guies turístiques s'han degradat força. Hi ha tantes diferències entre una guia Madrolle i Le Guide du Routard que entre Georges Clemenceau i Jacques Chirac.

Fins ara, la casa Michelin havia resistit a la vulgaritat i a la incultura. Sé que en Bibendum era un jacobí, que menyspreava les llengües de França i barrejava les regions. La nostra dissortarda Catalunya-Nord, segons els capricis de la moda o els edictes de París, venia descrita amb el Pirineu, el Llenguadoc o l'Albigès! La Provença, la tractaven en tres guies...La toponímia de Catalunya (és a dir el Principat) era un batibull castellano-franco-català digne de L'Indépendant. Mes, des de fa alguns anys, en Bibendum ho tenia més clar.(Proposa, per exemple, un resum excel·lent de la literatura occitana a la guia de Provença.) Ara, en Bibendum s'ha desbotat i la guia verda, nova de trinca, retira a la propaganda d'una àrea d'autopista...