VEF Blog

   Encara no m'he empassat la caiguda de l'imperi romà. Encara reveig amb emoció el meu primer llibre de llatí. En recordi la primera frase. Capra lupum timet. (la cabra té por del llop) Amb un vestit dels diumenges, sacralitzada pels llibres, gairebé retrobava la llengua que sentia a casa dels meus avis a Nils, durant totes les vacances. Mentre la padrina espiava una burricada americana per televisió i el padrí feia migdia abans que baixés per seguir l'etapa del Tour de France i Des chiffres et des lettres, jo estudiava a la cuina. Sota cassoles immemorials i un Cor Sagrat fosforescent comprat a Lorda (no gosava confiar a ningú que tenia aparicions com santa Bernadeta, la qual parlava una mena de català, encara més estrany que el meu que feia riure la meua gent...) m'escarrassava motu proprio amb exercicis de llatí, per pler...Un dels meus pocs títols de glòria és d'haver obtingut el premi del millor llatinista del liceu, a l'Institut Stanislas de Canes on havia cursat estudis Gérard Philipe.

Em vaig endinsar en les humanitats durant onze anys. Amb el temps i la descoberta de les minyones, la meua fal·lera va entrar en decadència. Vaig començar a apassionar-me per les llengües catalana i castellana. Mes, el llatí sempre serà el meu primer amor, a la manera d'aquelles velles fringaires repudiades, amb una pensió alimentària irrisòria, a un vilatge de mala mort i que visitem de tant en tant...

Fa poc s'ha publicat una edició abreujada de Les històries naturals de Plini el Vell. El seu nebot, Plini el Jove, va narrar la seua mort en la lletra sobre la destrucció de Pompeia. Plini el Vell ens ha deixat una obra ingent i molt actual. Llegiu la seua descripció de la Narbonesa i del nostre litoral. Sense haver llegit mai Karl Marx o Sartre, el Vell professava un ateisme tranquil. Plini el Vell coneixia millor el món actual que la majoria dels nostres coetanis. Ja ens parlava de transexuals, estafes, dels estralls de l'alcohol, de