VEF Blog

Després dels Jean Jaurès, Charles De Gaulle i tot el santoral republicà, el turista que passeja pels carrers de Perpinyà s'encara amb una munió de desconeguts. Els Escarguel, Joan Bourrat, Mercader i altres Joan Payrà ( un home de tanta categoria que una plaça i un carrer duen el seu nom...) Aquest homenatge pòstum esdevé escandalós a vegades quan es tracten de personatges tan nefands com Bartissol, responsable de la destrucció de les bell¡ssimes muralles que encara envoltaven la vila al començament del segle.

Seria massa fàcil de parlar de la incompetència o de la poca honestedat dels nostres elegits que han fet de les comarques més boniques de Catalunya, amb la complicitat de llurs amos de París, la Califòrnia dels proletaris. Si hi ha una cosa que m'exaspera en ells és la dèria que tenen de bombejar els col·legues. A tot el Rosselló, per exemple, tenim jardins, carrers, hospitals i avingudes Grégory i Guy Malé. Els malaguanyats senadors bé s'ho mereixien, de segur. Mes, algunes de les artèries principals de Perpinyà són l'avinguda Roudayre i l'avinguda del doctor Torreilles. Sense disminuir els mèrits d'aquests molt honorables personatges, no podem estar de notar que Josep Pla té dret a un carreró i Salvador Espriu, el gran Espriu, fa de rotonda a Auchan.

Pel que fa a Dant o Goethe, que van adquirir una certa anomenada, no existeixen pels nostres elegits. Una altra mania dels polítics és de rebatejar les poblacions amb noms que creuen més comercials. De Pyrénées 2000 a Salses-le-Château passant per Sainte-Colombe de la Commanderie, la llista s'allargassaria.

Suggerim que d'ara endavant Nils es digui Paris-sur-Cantarana, Cotlliure New-Sun-Beach i Perpinyà Degaulleville. Quin tebi plaer de viure al país dels drets humans...