VEF Blog

Conec poques denúncies del colonialisme francès tan fortes com " Faut rigoler. " Un dia, Henri Salvador explicava al seu amic Boris Vian que, a l'escola de Caiena on va aprendre a llegir i escriure, tots els alumnes eren negres i amerindis. Tanmateix, el mestre els ensenyava la lletania republicana de " Nos ancêtres les Gaulois. " La història no s'acaba així. Un vespre, Goscinny i Uderzo, a la recerca de la inspiració en una cuina de l'Illa de França, van sentir la cançó a la ràdio i van crear Astèrix... (a propòsit, coneixeu la cançó L'inspiration de Salvador? Una meravelleta...) Per guanyar-se la vida, Henri Salvador cantava, als seus discos de quaranta-cinc torns, una cançó que agradés als productors i al públic, una " collonada " com ho reconeix ell mateix, i un aire més ambiciós. El seu talent es fa palès en J'étais une bonne chanson on interpreta la mateixa melodia de diferents maneres. Com els cantants del 1900; com un crooner; com un rocker i com Louis Amstrong himself en una imitació prodigiosa. A vuitanta-tres anys, Salvador ha conservat una veu intacta, al contrari de Frank Sinatra els dos darrers discos del qual són dolentíssims. Vaig comprar, fa tres dies, Chambre avec vue l'últim àlbum de Salvador. El seu millor, potser. La peça Jardin d'hiver és una evocació, alhora serena i melangiosa, de la vellesa al nivell de Syracuse o de La jalousie. S'ha dit sovint que Salvador és el més brasiler dels cantants francesos. (Us recomani la versió de Dans mon île que va gravar Caetano Veloso ..) Durant la segona guerra mundial, Salvador, amb l'orquestra de Ray Ventura, va recórrer tota l'Amèrica del Sud, al mateix temps que la companyia de Louis Jouvet. Amb el bany musical del Brasil, els discos de Frank Sinatra i Nat King Cole, Salvador va aprendre el seu ofici escoltant Duke Ellington. Tota l'obra de Salvador constitueix un cant a la vida, a l'alegria quotidiana. El vell Henri encara estima les dones (calia veure quin aire murri tenia quan el va entrevistar una dona " guapa " com la Catherine Ceylac.) les botxes i els estius vora les cales de Provença on els jardins i les barques canten les cançons de Paul Misraki.