Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
En Madigan
Tots els dijous de l'estiu passat, m'he citat amb el sergent Daniel Madigan, policia a Nova York. En Madigan es va fer famós amb el film homònim de Don Siegel, estrenat el 1968 i conegut a França sota el títol de Police sur la ville. El film s'inspira de The commissioner, novel·la de Dougherty. Richard Widmark interpreta el paper de Madigan. Guapo, ben plantat, elegant i simpàtic conserva poques il·lusions sobre la natura humana.
Els seus caps li atorguen dos dies per recuperar l'arma de servei que li ha robada un gàngster. Visitem així una Nova York popular, poblada de personatges punyents o repugnants, emocionants i tan humans. Com oblidar el bookmaker nan refugiat a casa de la mare?
El mètode d'en Madigan es basa en la seua coneixença del terreny. Té una xarxa de confidents, d'amigues prostitutes. Amb una mesada ridícula, en Madigan, igual que els policies de tots els països democràtics, se la campa com pot. Té una tècnica divertida per no pagar en els restaurants...
En Dani caurà sota les bales del gàngster. La seua agonia — només veiem l'ambulància que el duu a l'espital — i la desesperança de la vídua que increpa el cap de la policia esgarrifen. Amb sobrietat. Sense efectes visuals o musicals ni literatura barateta, hem " compartit " la vida i la mort d'un home qualsevol.
Richard Widmark, amb la seua intel·ligència, la seua elegància, els mateixos ulls vius que Guy Bedos, va donar tanta profunditat i humanitat al personatge de Madigan que els guionistes de Hollywood van decidir de ressuscitar-lo, com ja ho havia fet Conan Doyle amb Sherlock Holmes.
La sèrie del 1972 em pareix digna del film. En Madigan continua investigant pels carrers de Nova York i visita Londres, Nàpols, Lisboa. La seua investigació a Anglaterra és una joia d'humor amb la confrontació entre els mètodes de dues policies. Les diferències entre l'anglès britànic i l'anglès americà, tan sovint explotades pel cine, mostren ben bé com ho deia George Bernard Shaw que americans i anglesos són separats per la mateixa llengua. Seria interessant tenir un Madigan català, però quants policies parlen català a Barcelona i Perpinyà?