Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
posté le 05-03-2009 à 20:17:05
Les bones intencions del Cap d'Any
Com cada any, tinc bones intencions. Menjaré menys i millor. Beuré menys. Faré més esport. També llegiré més llibres catalans. Aquesta promesa, almenys, ja he començat a complir-la. Acabi de llegir Saltar la paret, la biografia de Josep-Lluís Carod-Rovira que Gemma Aguilera ha publicat a l’editorial barcelonina Llibres de l’ĺndex. Aquesta editorial ha treballat molt per a la divulgació de les lletres nord-catalanes al Principat. Recordarem Les xipotades de l’Aleix Renyé i les nostres edicions de Les Catalanades d’Un Tal i de Les històries de la Roca del Duc. Llevat d’aquesta obra de divulgació del nostre patrimoni, Els Llibres de l’ĺndex contribueixen a la descoberta de personalitats importants. El llibre de la Gemma Aguilera, redactora de la Televisió de l’Hospitalet de Llobregat i coŀlaboradora habitual de les revistes El Temps i Sàpiens, ha escrit la primera biografia deJosep-Lluís Carod-Rovira. L’he llegida d’una tirada, assaborint-la a poc a poc com un copeta de moscat una nit d’hivern quan bufa una tramuntana intempestiva. (Ai las ! Què se n’ha fet de la meua promesa de no ximar més ?…) Sense caure mai en la complaença, Gemma Aguilera ens proposa un retrat humà i sensible, ple de vida i d’amenitat alhora, d’un home que, com més va, més comptarà en la vida de Catalunya. Aquesta biografia s’ha convertit en tot un èxit i se n’ha publicat una traducció castellana , que —ho esperem— dissiparà potser molts malentesos i molts temors a les Espanyes sobre els projectes sobiranistes d’Esquerra republicana de Catalunya i del seu dirigent actual. A través de la biografia d’aquest polític, l’autora descriu amb talent un fragment important, tot un pany de la història catalana recent. Tornem a viure la fi del franquisme quan el general Franco, com ho proclamava un titular de Le canard enchaîné " va millor perquè ha anat a peu fins al cementiri. " Amb la minúcia d’un arqueòleg alemany, Aguilera ens guia en aquest dèdal de sigles, de manifestacions, de protestes civíques, de gent desconeguda i coneguda (el Sinistre, per exemple, que saludi amb afecte si mai llegeix aquest article). Tot un ventall de gent que, al seu nivell personal, porta la seua pedreta a l’edifici comú. El gran encert de l’obra, al meu entendre, és l’evocació del període en què Carod-Rovira va saber convèncer les autoritats de Terra Lliure que renunciessin a la lluita armada. Aquest llibre, redactat en una llengua bonica i clara sense tics periodístics ni floretes literàries, és una aproximació fina i entenedora a un personatge complex. Un home, malalt de lectura, que domina el gallec —aquest portuguès arcaíc més estrany que el propi català de Nils— que fou seminarista i va menjar tres pizzes en lloc de beure cava com tothom la nit què en Franco es va morir. Si un dia s’editava una edició francesa d’aquesta biografia, aquesta cita de Marcel Pagnol li podria servir d’epígraf :
" Si j’étais peintre, je ne peindrais que des portraits…"