VEF Blog

El Periódico de Catalunya, 10 de desembre del 2009 sota el títol ' Interès diluït ' 

L’avorriment majúscul

L’informe de Brodeck de Philippe Claudel explica la història d’un individu estrany que arriba en un poblet d’un país confús. El foraster va desplaure tant als veïns que l’han assassinat a l’hostal on parava. Malauradament el narrador no precisa l’adreça d‘aquest simpàtic establiment. Els veïns l’encarreguen de redactar un informe per l’administració central, com si un estat sobirà no disposés d’una policia per aquestes tasques. Brodeck ha viscut moments atroços en un camp d’extermini on el tractaven com un ca.

Amb mitjans sobris, el novel·lista crea una atmosfera misteriosa. ‘ Les maisons, avec leurs toits recouverts de longues écailles de bois de pin, laissaient échapper des fumées lentes et bleues ‘ (p.20) Uns indicis revelen que l’acció té lloc a Alsàcia però podria passar a Kamtxatka. El narrador esmenta sovint el vernacle. ‘ le dialecte, qui est une langue sans en être une, mais qui épouse si parfaitement les peaux, les souffles et les âmes de ceux qui habitent ici. ‘ (p 13)

Les frases impecables s’instal·len en la memòria del lector. ‘ Nous avions traversé des frontières, des fleuves, des paysages, des cols, des villes, des ponts, des langues, des peuples, des forêts et des champs. ‘ (p 74) Les impressions es cristal·litzen, però m’avorreixo. M’avorreixo com la reina de les ostres. El meu coneixement del rus és elemental i llegeixo Txèkhov més fàcilment que Claudel. En compte d’escriure una bona novel·la de 150 pàgines, l’autor dilueix l’interès del relat en un delta avorrit de 400… Per què escriu llibres si no té res a dir ? Per què no compon poesia i ens proposa una visió tan negra de la humanitat en lloc de viatjar o sortir a passejar? La vida es mereix millor que aquesta corrua d’assassins tarats i desesperats, feixucs com una òpera sense música ni textos.