VEF Blog

Vós que torneu de Catai 

El país del mig

Joan Tello

Llibres de l’Índex

Barcelona, 2008. 278 pàgines

Acabi de llegir un petit llibre deliciós, refrescant, molt més interessant que totes les imbecil·litats solemnes que la feina de crític ens obliga massa sovint a fullejar. Arran dels Jocs Olímpics d’enguany a Pequín, Joan Tello, intel·lectual barceloní enamorat de l’Índia i de la Xina, ha tingut la bona pensada de publicar El país del mig que constitueix una aproximació simpàtica a la Xina actual. Amb modestia, sense pretensió de revolucionar el món, l’autor ens confia, en una prosa eficaç a mig camí entre l’assaig i l’autobiografia, les seues vivències al ‘ País del Mig, que és el nom abreujat de la Xina en xinès. ‘ (pàg 7) Joan Tello no és un gran estilista, ni pretén ser-ho però, com ho deia Joan Fuster analitzant l’obra de Timoneda.

‘ Trobem, de tant en tant, fragments de construcció lírica que admirem per una o altra forma de gratificació verbal...o bé, és una afortunada combinació conceptual, que, mentre s'aguanta, assoleix inferències delicioses. ‘

Pensi per exemple en una frase com ‘ Els caquis van obrir una porta sentimental inesperada i molt emotiva. ‘ (pàg 81)

El cronista té humor.

‘ Aleshores l’home del tricicle, amb el rostre visiblement molest, va deixar anar en anglès aquestes paraules :

—No fuck, fuck, no taxi. ‘ (pàg 156) Pobre Shakespeare ! Joan Tello sap descriure els xinesos amb empatia i una distància crítica a l’encop, doble mirada que contribueix a la riquesa del llibre. A vegades, però, cau en una enciclopedisme excessiu.

‘ No t’amoïnis. No crec que hi hagi cap número pitjor que el meu —vaig assegurar-li— . No sé si ho sabies, però a la Xina el número quatre (sì) pot confondre’s amb el verb morir (sï) si la pronunciació no és massa acurada. Viure, com visc jo, a l’habitació 1414 de la planta 14 és un fet de molt mal auguri. El número vuit (…) en canvi, porta molt bona sort. Per això el govern xinès va programar la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics per al dia vuit de vuitè mes (agost) de l’any vuit (2008). ‘ (pàg 85) Francament, aquest és un començament curiós per un idil·li. Veritat que com ho cantava Serge Gainsbourg ‘ Les femmes, c’est du chinois ‘ (costa tant d’entendre les dones com el xinès…) Tello sap tantes llengües que a vegades oblida la seua.

‘La decisió que he pres potser incomodi certs lectors. ‘ (pàg 8)

Aquestes reserves finals no treuen res al plaer que hem sentit tot al llarg d’aquest viatge mars enllà. Mit aquí una obra que cal assaborir lentament com els millors tes de la Xina i els versos de Paul-Jean Toulet.

‘ Vous qui retournez du Cathai | Par les Messageries, | Quand vous berçaient à leurs féeries | L’opium ou le thé, ‘|