Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
L’empetitiment de Catalunya
Publicat en El Temps del 8 de juliol del 2008
L’empetitiment de Catalunya
Llocs de memòria dels catalans
XXVIII Premi Carles Rahola d’Assaig
Albert Balcells
Proa
Barcelona, 2008. 398 pàgines
Llocs de memòria dels catalans d’Albert Balcells és una obra molt ben feta, seriosa i rigorosa, escrita en una llengua elegant i precisa. D’antuvi, l’historiador aclareix el concepte de llocs de memòria :
‘ No es tracta de recollir tot allò que és memorable, sinó allò que ha tingut o té encara el paper de lloc de memòria (…) ni els monuments i les festes locals que contribueixen de manera rellevant a la identitat col·lectiva, sinó tan sols aquells que configuren de manera global la memòria dels catalans com a poble. ‘ (pàg. 39) Per cert, tinc entès que és Paul Ricœur i no Paul Riqueur (pàg.18) que parla de la memòria com a‘ matrice de l’histoire. ‘ A més, col·legi en francès s’escriu ‘ collège ‘ i no pas ‘college.’ (pàg.41)
Si bé Albert Balcells defineix amb precisió el concepte de llocs de memòria, la seua visió de la catalanitat no és explicitada. Aquest em sembla el mal endèmic de la historiografia catalana. La majoria dels nostres historiadors es mouen en una ambigüetat molesta a l’hora de definir clarament la catalanitat.
‘ Catalunya, un país sense Estat propi, sense escola pròpia, amb una memòria nacional que, després d’un esforç continuat de construcció entre el darrer terç del segle XIX i del primer del XX, va ser silenciada durant trenta-sis anys de dictadura franquista. D’aquella amnèsia forçada encara no s’han refet els catalans ‘ (pàg.43)
On comença i on s’acaba Catalunya ? Qui és català ?
Per l’autor i quasi tots els seus col·legues, que pateixen d’un espanyolisme subjacent, els catalans són la gent que viu al territori de l’actual autonomia anomenada Catalunya.
‘ Sorprèn que la Generalitat de Catalunya no s’hagués oposat al fet que la Diputació General d’Aragó adoptés el 1978 la mateixa bandera de les quatre barres sense ni tan sols un senyal diferenciador com en el cas del País Valencià o de les Balears, països que realment havien tingut per ensenya els quatre pals. ‘ (pàg 83) Per ell, Catalunya, el País Valencià i les Balears no són el mateix país sinó tres països. Aquesta citació constitueix una perfecta il·lustració del blaverisme…
Tanmateix, Balcells inclou el Canigó entre els llocs de memòria dels catalans i inventa una denominació absurda ’una iniciativa dels catalans continentals (com ells es denominen) ‘ (pàg. 181)
En quaranta-quatre anys de vida, no he sentit ni llegit enlloc aquesta expressió…Els catalans del nord de l’Albera s’anomenen catalans de França o catalans del nord.
El professor Balcells palesa un coneixement superficial de la nostra catalanitat. Així, a la pàgina 337, qualifica Emmanuel Brousse de ‘filocatalà’. Aquest català renegat fou gerent del diari L’Indépendant, botxí de la catalanitat, i ministre d’una república que va perseguir la nostra llengua. Citem uns extractes de La Cerdagne française per donar un exemple de la seua catalanofília : ‘ Ceux-ci (els cerdans ‘francesos) savent trop ce qu’ils ont gagné à être rattachés à la France pour souhaiter une seconde de revenir à la domination espagnole. Ils n’ont qu’à ouvrir les yeux, à regarder dans quel piteux état ont été laissés les villages gardés par l’Espagne et à comparer pour que toute envie de redevenir espagnols leur soit immédiatement enlevée. ( …) en Espagne, d’affreux sentiers de chèvres défoncés et boueux, des masures délabrées et malpropres et la misère partout. ‘
Els llocs de memòria dels catalans em sembla un llibre regionalista molt representatiu de la història principatina. Malgrat les seues qualitats evidents, l’estil brillant i la documentació rica i variada, aquest llibre, potser sense que l’autor se n’adoni, contribueix a la provincialització, a l’empetitiment de Catalunya