Publicat en El Temps del 3 de juny del 2008
La Moreneta i l’esvàstica
Els nazis a Catalunya
Xavier Deulonder
Llibres de l’Índex
Barcelona, 2007. 499 pàgines
Els nazis a Catalunya de Xavier Deulonder és una obra pionera que honra la historiografia catalana. Historiador solvent, Deulonder, remarcat per la seua Història de Cuba, ha tingut una idea excel·lent que, com totes les bones idees, té el mèrit de la senzillesa. El llibre ens explica un episodi de la nostra història: els lligams de Catalunya amb el Tercer Reich. Quan l’autor diu Catalunya es refereix a tots els Països Catalans perquè estudia tant els filonazis de Barcelona i de València com els membres de la Milice française refugiats a l’Espanya franquista o la figura de l’escriptor perpinyanès Rober Brasillach, afusellat el 6 de febrer del 1945 per intel·ligències amb l’enemic. La divisió provincial espanyola mai no la fa servir per situar localitats del Principat, País Valencià i Illes, com tampoc no situa cap localitat al departament dels Pirineus Orientals sinó a la comarca corresponent Aquesta voluntat ‘pancatalana’ constitueix a l’encop l’atot major i el llast del llibre. Des del tractat del Pirineu, ho vulguem o no, el nostre trosset de Catalunya ha tingut una història sovint diferent de la del Principat. Aquestes intencions patriòtiques, molt lloables, compliquen la feina de l’historiador que hauria d’escriure un totxo de 3000 pàgines per capir tota la complexitat de l’època. Xavier Deulonder proposa una vulgarització remarcable, una suma dels coneixements sobre la qüestió, amb passatges inoblidables com ara la visita de Heinrich Himmler, el Reichsführer SS a Montserrat. Deulonder ens facilita una documentació, sovint inèdita. Ara, podem deplorar l’absència de les fonts alemanyes que empobreix l’obra, privant el lector de perspectives interessants. En la seua voluntat exhaustiva, potser l’historiador peca a vegades per simplificació. Malgrat uns punts comuns evidents, el feixisme italià i el franquisme espanyol no es poden equiparar, ni de bon tros, amb el nazisme germànic. L’odi racial, l’antisemitisme apareixen com el pal de paller de la cosmogonia nazi, de la ‘Weltanschauung’ del Führer, mentre que tenen un paper marginal en els feixismes ‘llatins. Franco no era pas Hitler.
Quan Deulonder parla dels ‘ catalans de Hitler’ no el puc seguir. ‘Evidentment, a Catalunya, qualsevol que s’identifiqués amb els règims de Franco o de Pétain simpatitzava amb el III Reich i les potències de l’Eix ; per tant, tots els catalans franquistes o pétainistes foren catalans de Hitler. ‘ (pàg. 218) Aquesta expressió ens sembla, com a mínim, un greu abús de llenguatge. Com es pot titllar de ‘nazis ‘ catalans com Jaume Vicens Vives o Ferran Valls i Taberner encara que siguin els autors d’autèntiques perles cultivades ? No fotem!
L’obra de Deulonder és immensa i he trobat alguns errors. Així el judici de Robert Brasillach no ‘consistí en una deliberació de només vint minuts, després de la qual el tribunal el condemnà a mort. ‘ (p.227) Si la deliberació no va passar els vint minuts, el procés va durar tanmateix unes sis hores…No és exactament el mateix. He d’afegir que, entre els pétainistes i fins i tot els milicians, no hi havia només nazis sinó patriotes sincers. Pierre Giolitto ha demostrat recentment, en un estudi magistral, que la Milice française no era monolítica. Les meues reserves arran d’aquests detalls no presenten cap importància davant de la magnitud del treball de Xavier Deulonder que, amb un estil àgil i eficaç, estableix una síntesi brillant d’un tema inèdit i volgudament silenciat fins ara.