VEF Blog

Els fills del SS

El poble de l’alemany, o el diari dels germans Schiller

Boualem Sansal  

     De Gaulle va confiar al seu ministre de cultura. ‘ En el fons, Malraux, Algèria es quedarà francesa com la Gàl·lia es va quedar romana.’ L’obra de Boualem Sansal comprova aquesta previsió. Per mi, Sansal és un dels millors escriptors vius en llengua francesa. Amb una barreja de classicisme, d’àrab magribí i d’argot— un francès encara més sumptuós que la parla de Kateb Yacine— Sansal basteix una obra que desmitifica tots els articles del credo de l’Algèria oficial.  El poble de l’alemany apareix com una nova temptativa per descobrir la realitat del passat del seu país. Dos germans, que viuen als afores de París, redacten un dietari. Llur pare, Hans Schiller, heroi de la guerra d’independència, era un oficial de les SS que islamistes acaben de degollar. Sansal aborda un tema tabú : les col·lusions del nazisme i de l’islamisme. Malrich considera l’imam de la seva ciutat com un SS ‘ quan veig el que els islamistes fan a casa nostra i en altres llocs, penso que superaran els nazis si un dia tenen el poder. ‘ Els nazis  transformaren un poble culte en una secta al servei de l'Extermini. Per l’autor, Algèria comparteix molts valors del Tercer Reich : un partit únic, un país militaritzat, un rentat de cervell col·lectiu, una falsificació  de la història, una exaltació de la raça, l’afirmació constant de l'existència d'un complot en contra del país. Sansal és coratjós però, amb la seva voluntat d’imposar la seva tesis, oblida els personatges, engolits en una Història tràgica.  No m’ha convençut el canvi de veus narratives. El recurs a l’argot i a la grolleria per distingir  Malrich del francès acadèmic de Rachel m’ha semblat forçat. ‘ ell té els seus collons, jo tinc els meus. ‘ (que P J Hernàndez  tradueix per ‘ja s’ho farà…’ ! ! !  p 10) Aquesta no és la millor novel·la de Sansal, però el lector hi retrobarà el seu estil— malgrat les mancances de la traducció— la mateixa honestedat intel·lectual  i una fabulosa capacitat per crear un món de paper. Amb l’humor melangiós de les novel·les d’Emmanuel Bove, Sansal estima amb un desesperat dolor aquesta seva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.  ‘ Déu méu, com deu ser d’humiliant i perillós ser algerià a jornada completa ! ‘ (p 23) En el fons, els algerians són molt forts en francès encara que sigui llur segona llengua…