VEF Blog

Thank you, mister O'Brian

article publicat al Periódico el 5/03/2009  

Els catalans

Patrick O’Brian

Traducció de Concepció Iribarren

Edicions 62Barcelona, 2009.  231 pàgines

    Com més va més m’agraden els novel·listes anglesos. La millor novel·la que conec sobre l’Indoxina francesa és  L’americà pacífic de Graham Greene amb el cicle de La nuit indochinoise de Jean Hougron. Amb Patrick O’Brian no visitem el Vietnam o l’Índia sinó el Rosselló dels anys 1950, un Rosselló en què tothom parlava català.  ‘ Al passadís, un home carregat de pa        quets (…) va renegar : « Mare de Déu (…) de Déu, Bon Déu, Senyor»  En sentir parlar català, el doctor Roig va obrir els ulls : era la seva llengua materna, i tot i que durant molts anys no l’havia parlada, encara hi somiava. ‘ La seva Catalunya del Nord és molt plausible amb la verema, la sardana, els 4 cavalls, les combinacions polítiques de la Quarta República. Molts parents del doctor Roig han hagut d’exiliar-se a les colònies per guanyar-se la vida. El narrador esmenta Haiphong, Constantina, Hanoi. Tant se val si situa el fictici Sant Feliu dels Aspres a la Marenda, entre Cotlliure i Cervera, però mai no hi ha hagut cap rossellonès de soca-rel protestant. No som pas al Vivarès… ‘ la Madeleine era protestant —una protestant poc convençuda, a la manera dels protestants del poble. ‘ (p.36) Paradoxalment, recomanaré la traducció castellana que no grinyola tant com la catalana. Gràcies aquest llibre deliciós que descriu amb empatia una Catalunya del Nord perduda, el lector hispà descobrirà que això de la cultura catalana no és cap invent de separatistes sonats sinó una realitat. El novel·lista anglès ha sabut descriure un tros de França on la gent parla català, menja anxoves i balla sardanes. Des de llavors, el Rosselló s’ha afrancesat molt, però  les observacions de Patrick O ‘Brian conserven validesa.  Ara, m’ha semblat que l’autor coneixia millor el Rosselló i la seva llengua que no la traductora catalana. Els personatges beuen moscatell i no moscat ! (p 190)  ‘ Els topònims catalans, ortografiats en francès a l’original, no sempre estan escrits en la seva forma catalana correcta. Llegir Cerbère, Amélie, Prades  (p 211) fereix tant els ulls com Gerona o Lérida… A la traductora li ha fet mandra obrir un diccionari, sens dubte…Els diàlegs m’han indignat. Els personatges entranyables d’O Brian s’expressen en el català de Ventdepla.  En una època sense Internet ni mòbils, Sagarra al Cafè de la Marina, Narcís Oller a La febre d’or i Prudenci Bertrana a Jo ! Memòries d’un metge filòsof sabien fer parlar un català septentrional plausible a llurs personatges rossellonesos. Gràcies a aquesta novel·la he arribat a la conclusió que els anglesos potser coneixen millor la Catalunya del Nord que no els catalans del Principat. That’s life !