VEF Blog

 

 

 

No si molts lectors d’aquest diari han llegit Léon Daudet, fill de l’Alphonse. Un dels seus millors llibres es diu Le stupide XIX siècle. Què diria si vivia ara ? El segle XIX és l’època de la renaixença de les nacionalitats arran del romanticisme i de la revolució del 1848. Us aconselli la lectura de Guia-Cicerone de Barcelona d’Antoni de Bofarull presentada, traduïda i comentada per Xavier Deulonder, un dels inteŀlectuals més solvents de Catalunya que proposa, a més de la reedició del text de Bofarull, un estudi ric i matisat (nuancé) del context de l’obra. Hem d’agrair el senyor Deulonder i l’editorial Els Llibres de l’Índex per aquesta publicació tan pulcra.Els dibuixos dels principals monuments de la Barcelona romàntica són una delícia. Bofarull ens presenta un estudi concís de la història de la Ciutat-Comtal. 

A la segona part, « viatge » que diu l’autor un « diccionari de carrers « comprèn tots aquells carrers on s’hagi esdevingut algun fet cèlebre o on es conservi alguna antiguitat o record que hagi calgut ometre durant el curs dels viatges per estar aïllat o apartar-se’n molt. » 

Els enamorats de la capital catalana s’endinsaran en un món desaparegut i a l’encop familiar. Com es pot imaginar Barcelona sense la Sagrada Família, el parc Güell i els casals del Passeig de Gràcia ? Aquell món va existir.