VEF Blog

  No sé si gaire gent al nostre país de butxaca ha llegit les obres de Joan Garí. Per mi, aquest escriptor, nadiu de Borriana —vilota a la vora de Castelló de la Plana— és un dels millors autors actuals de la literatura catalana. 

La seua obra, rica i variada, m’impressiona. Exceŀleix en el dietari amb títols com Les hores fecundes i Senyals de fum. També s’ha iŀlustrat en la noveŀla. Recentment ha publicat un poemari sensacional, envoltat d’una boira d’encís, En un món sense normes. Garí és també un enamorat del seu país. Recomani la lectura de Viatge pel meu país amb fotografies de Joan Antoni Vicent. Hi segueix les petges de Joan Fuster, cinquanta anys després de la publicació del seu viatge pel País Valencià. El text magnifica les fotografies que, al seu torn, iŀluminen la prosa magnètica de Joan Garí.

Per si els seus mèrits no fossin suficients, és un gran coneixedor de la literatura francesa i sempre ha professat la seua admiració per Marcel Proust i Michel de Montaigne. Acaba de publicar La vida plenament viscuda, una mena de guia sentimental per endinsar en l’obra de Proust i vèncer els obstacles que poden dificultar-ne la lectura. Ara que es publiquen tants llibrots dolentíssims sense interès, potser seria hora que traduïssin al francès algunes obres d’aquest autor excepcional.