posté le 06-09-2023 à 18:54:50
La meva Montserrat
La meva Montserrat
Avui us parlaré de la Carme Junyent, aquesta gran lingüísta especialitzada en les llengües africanes. Molta gent ha celebrat les seves competències professionals. Jo evocaré la Carme que he conegut.
Fa uns deu anys em va convidar a pronunciar una conferència a la universitat de Barcelona. No sé com ho teniu, però personalment em faig un embolic amb l’agenda electrònica del telèfon mòbil i les llibretes tradicionals. La Carme, més moderna i pragmàtica que jo, es va envisar que, el mateix dia, havia de participar en un coŀloqui a la universitat de lletres d’Ais de Provença. La Carme em va demanar si tenia un Jet privat per volar d’Ais a Barcelona.
No recordi com s’ho va fer mes ho va tot solucionar i va poder programar la meva conferència la setmana següent.
Per agreujar el meu cas, li vaig escriure « Perdona, Montserrat. » Totes les catalanes es diuen Montserrat o Núria, fa ? Em va respondre « Per cert, noi, em dic Carme. »
D’ara endavant, en la nostra correspondència, sempre signaria « la teva Montserrat. »
Quan vaig arribar (a l’hora !!!) a la universitat de Barcelona, em va regalar l’agenda del pagès per ajudar-me a organitzar-me millor.
El darrer cop que vam parlar, érem a la universitat catalana d’estiu i em va saludar amb un somriure enlluernador « Mit’l, el rei de Prada ! »
Recordaré la saviesa i el sentit de l’humor d'aquesta feminista, en el sentit més noble de la paraula. Ella no admetia que uns excèntrics seguissin les modes inclusives de Califòrnia i volguessin malmetre la integritat de la nostra llengua amb neologismes grotescos com « totdona, totis ». Posats a fer, els havia suggerit que eliminessin tots els possessius i havia conclòs amb un sonor « N’hi ha prou de totes aquestes collonades ! »