VEF Blog

Acabi de llegir " Sempre tindré París " d'Àngel Quintana, el famós crític cinematogràfic.

El títol, picada d'ullet a " Casablanca " ( "We'll always have Paris." ) ho diu tot. L'autor recorda, amb una passió i una nostàlgia encomanadisses, l'any 1983 en què va explorar la ciutat de Balzac. 

Més que París, Quintana evoca la seva passió pel cinema. Sap descriure atmosfères i pintar personatges entranyables com Juan Ignacio Ospina un crític de cinema colombià " perdut en el seu propi laberint." S'hauria pogut anomenar Opina perquè desenvolupa teories interessants sobre l'amistat en l'obra de Howard Hawks. Aquest home m'ha recordat els intel.lectuals patètics que travessen els films de Scola. 

Gràcies a Quintana podreu conèixer una noia japonesa misteriosa, menjar barat i agafar un Talgo oníric cap al passat.

Per riure un poc, mit aquí la meva nota 12,5/20

Dues citacions

" Els grans escriptors són potser els millors cineastes." (pàgina 84)

" Un bon cinèfil era qui ho havia vist tot, fins i tot les obres més insignificants." (pàgina 71)