VEF Blog

La darrera occitana?

L’Indépendant, 24 d’octubre del 2021

                       La darrera occitana ?

  Una de les meues excursions favorites és d’anar al Somall, un vilatjot a una desena de km de Narbona. Allí s’hi troba una de les millors llibreries de França vora el canal del Migdia. El rodal ha perdut un poc del seu encant d’ençà que han tallat les platanes. Malgrat tot el viatge encara paga la pena. Més enllà del canal, a Bisa del Menerbés podreu visitar una cooperativa oleícola on trapareu olives molt bones, vins, calissons, sabons, perfums i productes artesanals. El darrer cop que hi vaig passar fa cosa d’un mes, vaig veure que una venedora portava una bandereta occitana. D’esma li vaig demanar : —Parlatz occitan, madomaisèla ? —Òc.

Vaig passar la meua joventut a Niça on vaig estudiar la llengua d’oc a la facultat. La minyona parlava occità amb fluïdesa i un bonic reclam. La conversa va ser molt agradable. Quan me’n vaig anar, eri tan la manera content que vaig telefonar de seguida al meu amic Terric, gran defensor de la llengua d’oc. A poc a poc vaig sentir pena. El meu entusiasme va cedir al descoratjament. És tan extraordinari xerrar en occità? Malauradament la resposta és sí. No vull que el català a casa nostra conegui el mateix destí que l’occità, llengua bessona de la nostra. Crec que ara és el darrer moment per salvar la nostra parla. Més endavant serà massa tard per plorar. Depèn de tots nosaltres que la llengua dels avis sigui també llengua del futur.