VEF Blog

Cal salvar el català!

 L'Indépendant, 29 de novembre del 2020

  Ja tinc cinquanta-set anys, ai las. Quan era petit, recordi que el català a casa nostra se parlava a pertot, fins i tot a les botigues del centre de Perpinyà. Amb els meus pares, vivia França endins i vaig aprendre la nostra llengua naturalment, sense cansar-m’hi, sentint els avis i els veïns de Nils durant les meves vacances al país. Em vaig perfeccionar a poc a poc estudiant pel meu compte mes, sense el català transmès pel padrí i la padrina no crec que me n’hagi sallit. Els adolescents del segle XXI que volen dominar la llengua ho tenen pelut. Les classes bilingües públiques, les escoles Arrels i la Bressola fan una feina admirable en la recuperació de la nostra parla. Ara, la nova reforma Blanquer dels col·legis i dels liceus porta un cop mortal a l’ensenyament del català i de totes les altres llengües patrimonials de França com el basc, l’occità, el cors, l‘alsacià, el bretó, el neerlandès. Si els catalans no piulen pas, si accepten aquest estat de fet, el nostre català tan estimat és condemnat a una mort lenta i a l’oblit. Vos imagineu la nostra terra sense el català ? Com seríem sense el Canigó, les vinyes, els reproverbis ancestrals, els camps de presseguers, les nostres esglésies romàniques, els nostres estanys, les bunyetes, les nostres cançons, les cargolades, els poemes, el rugby ? Si estimeu de debò el català, la nostra llengua des de fa més de mil anys, escriviu als nostres elegits. Expliqueu als nostres batlles, als nostres diputats, a les nostres presidentes  com estimeu el català. Si no salveu, si no salvem el català, tindrem una greu responsabilitat històrica. No tenim el dret de desheretar lingüísticament les generacions futures.