VEF Blog

La llibreria de Perpinyà guanya el premi Gasull

                             Núvol, 18/02/2020

                            «  Fairy tales can come true.

                                It can happen to you… »

Cantava Frank Sinatra. Quan jo tenia vint anys, vaig decidir que ja no seria francès sinó català. Una de les etapes necessàries en la meva mutació nacional fou la descoberta de la Llibreria Catalana de Perpinyà, fundada per Joan Miquel Touron i Mijo Gómez. No he oblidat el primer cop que vaig anar al petit local de la plaça dels Peluts. Hi vaig comprar un disc de Joan Manuel Serrat  i els dos volums color crema de la Crònica de Ramon Muntaner a la MOLC. Vaig demanar a en Touron si tenia la Bíblia i em va respondre «  Com te diré ? Els militants dubten… »

No recordi pas quan la llibreria es va instal·lar a la plaça Joan Payrà, que tots els vells perpinyanesos encara anomenen plaça de la Banca. Quantes hores de la meva joventut hi vaig passar ! Sovint hi coïncidia amb el poeta Jaume Queralt, el doctor Anglade de Bona, el senyor Quepiquer veterà de la guerra civil espanyola, en Robert Palmarole.

    Els anys van volar i en Touron es va jubilar. La llibreria hauria pogut desaparèixer sense l’audàcia de na Joana Serra. Va saber modernitzar aquesta institució conservant la seva ànima. Amb entusiasme, professionalisme i passió —el provençal uneix aquestes qualitats sota el nom de gaubi— na Joana ha lluitat contra tots els decrets de la història, els falsos profetes i els ocells negres per a mantenir una presència catalana a Perpinyà la francesa. A la llibreria, hi trobareu mapes, discos, diccionaris, jocs i naturalment tots els llibres disponibles sobre la Catalunya Nord en català, francès i altres llengües. Fins i tot, el lector rossellonès hi pot adquirir revistes del Principat i del País Valencià gràcies a la tenacitat de na Joana Serra.

Na Joana vola d’una idea a l’altra per fer la llibreria més atractiva. Organitza presentacions regulars i clubs de lectura per a animar la gent a llegir en llengua nostra. La seva aportació més interessant és la seva juguesca sobre el futur. Ha desenvolupat una secció de llibres infantils perquè els mainatges de la Bressola, Arrels i de les classes bilingües de l’escola francesa puguin divertir-se en català.  

A títol personal, m’alegri que el premi Martí Gasull i Roig reconegui i recompensi la feina de na Joana. A vegades Déu (sigui quin sigui el nom que li vulgueu donar) passa pel barri i s’hi queda una estona.