VEF Blog

Sorolls, fressa, bruig i tapatge

L’Indépendant, diumenge 19 de gener del 2020

  Les nits d’estiu, quan faig turisme i circuli per la Provença amb les finestres de la votura allandades, sempre atudi la ràdio quan travessi els vilatges i les viles, per mor de no molestar la gent que descansa.  

Allò que més m’agradava abans al meu endret, era la seua calma. Els pagesos deien « És el millor país del món ! Ho cal pas dir o nos vindran a refotre la gent… » Quanta raó ! Com més va, més tabolaires forasters al vilatge venen a fer una vida belistreca a casa nostra. S’instal·len en la parraguera davant de l’antiga església templera de Nils. Fins a les quatre de la matinada se senten una música de truca-a-l’embut, una cridòria de bojos i trugeries americanes. Els gendarmes arriben per a calmar el galliner, se’n van i la fressa remaleïda torna.   Quan no venen músics dels ravals de l’infern, arriben hordes de motos que ens amarguen els diumenges sense preocupar-se de la tranquil·litat dels veïns…D’això se’n diu progrés…Nils, el meu poble tan tranquil durant segles i segles, un oasi de calma a vint minuts del centre de Perpinyà, s’ha transformat en espai de joc i de disbauxa per als vilarets. Han hagut de treure els bancs vora el cementiri i la Canta-rana perquè al matí s’hi trobaven un munt d’ampolles buides i de xeringues…La gent dels pobles, sem aquí per a pagar i patir la mala educació d’altres persones.