Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La mar i l'eternitat
L'Indépendant, 9/07/2019
El dijous 1 d'abril del 2010 fou un dia esplèndid a Canet. Vaig dinar amb l'Imma i l'Alvar, uns amics de Sant Esteve de Palautordera, en un restaurant vora mar. No feia ni fred ni calor. Una temperatura perfecta. Una airina deliciosa bufava pels carrers blancs. A l'escullera, els cavallets infantils giraven al ritme de valsos de Johann Strauss, Franz Lehár i de velles cançons mig oblidades. Una patuleia reclamava barbes de sucre als pares. Havent dinat, vaig ensenyar als meus amics les belleses del poble: les seves velles cases de pescaires, les vil·les noucentistes, els jardins plens de flors i de secrets. Era un dia meravellós. La vigília havia mort la senyora Franco, elegida al govern de Canet d’ençà de l’any 1971, batllessa, diputada de la República, i no passava res. Res. Tot i que no tenia cap simpatia per aquella senyora, em va xocar aquell silenci, aquella indiferència per una senyora que havia dirigit el municipi durant tants anys. La gent anava i venia pel carrer, riallera o preocupada com sempre. Els vells prenien la fresca, els enamorats es petonejaven als bancs, els esportistes corrien pel passeig, els gavians i les gavines es barallaven per un crostó de pa. Res no havia canviat. La vida continuava, plàcida. Vaig recordar la pobra Arlette. Vaig pensar que som ben poca coseta. Una engruna de pa deixada per una gavina en una platja...