VEF Blog

Festes

L’Indépendant, diumenge 17/02/2019

Festes                                    

•  
  •   Al moment que escric aquestes línies s’apropa Nadal. Avui vull parlar-vos de Tots Sants encara que siguem ben a temps…   
  • Cada cop que arriba el dia de Tots Sants, m’agafa una enrabiada. Tota una patuleia de mainatges, disfressats de bruixots, fantasmes i pirates, envaeix la parreguera reclamant bombons sense saber que celebren una festa anglosaxona.
  •  
  • Per la meva part, la vaig descobrir veient ‘ Un món perfecte ‘, un film admirable de Clint Eastwood. Aquest parèntesi per dir que no tinc res en contra dels americans que van alliberar-nos el 1944.
  • Crec que el primer cop que m’hi vaig fixar és al 2000 per Tots Sants. Vaig fer un viatge a la vall del Roine.  Tornant de Tournon-sur-Rhône per l’antiga Nacional 86, em va sorprendre que hi hagués tants mainatges vestits de negre pels carrers i per les places de les poblacions que travessava.
  •  
  • Allò que m’empipa més amb aquesta americanada és el xantatge emocional que provoca. Com una persona amb un cor es pot refusar a donar caramels a la mainada ? No li podem fer cap lliçó política o etnològica sobre el sentit d’aquesta festa imposada per motius comercials i totalment estrangera a la nostra terra. També ens han volgut encolomar la festa de les padrines, de les secretàries i tutti quanti…Tot el calendari es transformarà a la llarga en un reguitzell de festes americanes. Prou ! En el nostre patrimoni, tant en el català com en el francès, tenim un bé de Déu d’ocasions d’alegrar-nos. Els Reis, Sant Joan, Pasqua, Pasqüetes, Nadal, la festa major del nostre vilatge, la castanyada de Tots Sants. Per què hauríem d’oblidar les nostres festes tradicionals per adoptar americanades ? Sovint em sembla que la nostra llengua és l’anglès i els nostre país els Estats Units…