VEF Blog

Adeu-siau, guinyols

L’Indépendant,   9/09/2018                                    

  Avui abordaré un tema un xic delicat. Molta gent ha deplorat la fi del mític programa ‘’ Les Guignols de l’Info. ‘’

Per la meua part, no els enyoraré cap bri. Fins i tot me n’alegri. Quan eri jove cap a l’any 1995, confessi que

m’agradava força el llur humor. No he pas oblidat les imitacions de Stallone i de PPDA ni les carallades delicioses

com ‘’ Je crois que c’est clair ‘’ que repetia tothora la marioneta de Serge July,director del diari Libération en

aquell temps.  També me feien riure d’allò més els acudits sobre ‘’ l’affaire Tapie du jour.’’ Em vaig anar

distanciant dels Guinyols a poc a poc arran de la campanya presidencial del 1995  quan van afavorir

descaradament el candidat Jacques Chirac en detriment d’Édouard Balladur. Molts alumnes meus de Terminale,

poc familiaritzats amb la política, em van explicar que votarien Chirac perquè trobaven molt simpàtic el seu

titella. Em va semblar anormal i indigne que una petita colla pogués tenir tanta influència en la política d’un país.

Durant la campanya del 2012, vaig llegir a la premsa que François Hollande tenia un problema gros per culpa del

seu titella antipàtic. Em vaig enrabiar malgrat que no he votat mai per aquest senyor.

Vaig comprendre aleshores que els Guinyols representaven una veritable amenaça per la democràcia francesa malgrat llur to

rialler i burleta. Ho escric i ho ratifiqui amb tota la solemnitat requerida. Quan uns bufons governen l’opinió, no anem bé.