Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La llengua amagada
L'Indépendant, 10/06/2018
Fa cosa de tres setmanes, uns amics de Barcelona van visitar-me. Havent dinat, els vaig portar a Elna per què coneguessin la catedral Santa Eulàlia i Júlia així com el claustre. De camí vam entrar en algunes botigues. M’agrada particularment un taller d’enquadernació (reliure) on una jove parella treballa bé. Sóc client seu des de fa anys. L’artesà, va parlar català, cosa que mai no havia fet amb mi. Un català molt correcte, sobretot per un francès del nord. A migdia, mentre menjàvem un deliciós cuscús en un restaurant de Pollestres, un home ja ens havia saludat en català. ( Això sigui dit de passada. El cuscús ja apareix en la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell sota la forma de cuscussó.)
El meu amic Jordi em va fer aquell comentari memorable. ‘’ Coi ! Aquí se suposa que ningú no parla català i, si grates una mica, tothom el parla. .’’
Com més va, sembla que la norma a la Catalunya Nord és reservar l’ús de la nostra llengua als familiars, als veïns i als amics en la intimitat més estricta. Si volem que el Rosselló sigui encara plenament català, tenim l’obligació moral de transmetre la llengua als nostres descendents i de fer-la servir tants cops com podem. Ja se sap que una llengua no mor així com un ocellot, cansat de viure. Una llengua desapareix perquè la gent que la parlaven l’han deixada per una altra. Voleu realment que el català esdevingui una llengua estrangera a casa nostra ?