VEF Blog

Dels supermercats

L'Indépendant, 18/02, 2018

 

 

Mai no he fet política. No en tinc ni les competències ni les ganes. Us vull parlar avui d’una qüestió important, massa negligida per les nostres autoritats. La vila de Perpinyà deu ser una de les capitals franceses dels supermercats. Malauradament  aquest bé de Déu de supermercats s’ha transformat en una inflació realment inquietant. A l’estiu, en ple calmàs, m’agrada, per refrescar- me, de tornar a Briançon on vivia amb els meus pares a la fi dels anys 1960.  Qualques vells hi parlen encara un provençal alpí molt semblant al català. El carrer major —la Grande Gargouille— no ha canviat gaire d’aquell temps ençà amb les mateixes botigues clafertes d’articles i de calaixos que fan flaire d’encàustica. L’únic supermercat es troba molt lluny del centre, a la vall, al raval de Sainte-Catherine. He pogut observar el mateix fenòmen a Figueres, Girona i a Itàlia. Els nostres veïns catalans i italians han sabut conservar viu el cor de les ciutats mantenint  una densitat raonable de supermercats. A casa nostra n’hi ha un munt a cada entrada. Com voleu que sobrevisqui el petit comerç tradicional ? No us fan angúnia tots aquells carrers rics antany mig abandonats. Plagiant Charles-Louis de Secondat, baró de La Brède i de Montesquieu, em demani

per què no ha passat pel cap dels prínceps d’Europa, que fan entre ells, tantes convencions inútils, la idea de fer-ne una de general en favor de les botiguetes ?