Publicat a l’Indépendant de Perpinyà el 19 de novembre 2017
Sé que el meu gust no és universal. M’han demanat d’escriure articles en aquest diari per dir el que pensi. Un amic meu un dia em va retreure ‘’ No t’agrada pas el cinema perquè no hi vas mai. ‘’ Vaig respondre ‘’ Al contrari, és perquè m’agrada que no hi vaig pas pus. ‘’ Com enyori el cinema dels anys 1940 i 1950 quan cada mes s’estrenaven dues o tres obres mestres !
No vull pas semblar pessimista o inúltiment nostàlgic, però, llevat de Gérard Depardieu, Jacques Gamblin o Jean-Pïerre Darroussin, quins actors poden sostenir la comparació amb Jean Gabin, Louis Jouvet, Pierre Fresnay o Gérard Philipe ? On són, Verge Santa ? El cinematògraf va matar el teatre, la televisió va assassinar el cinema, la vídeo va estossinar la televisió i ara és Internet que ho domina tot. Sovint em demani si la creativitat no s’ha pas refugiat en les sèries de la televisió. Alguns telefilms són realment excel·lents. Pensi en ‘’ Caïn « (un bri caricaturesc de cops), ‘’ Sur les docks ‘’, ‘’ Alex Hugo ‘’oda a la bellesa dels Alps amb personatges de pedra picada, ‘’ Magellan ‘’ i sobretot els exquisits ‘’ Petits meurtres d’Agatha Christie. ‘’ Traslladant les històries de la novel·lista anglesa a Lilla a la fi dels anys 1950, els realitzadors han creat uns personatges molt divertits i plens d’humanitat : l’impagable comissari Lawrence, la secretària Marlène d’una estúpidesa còsmica i la deliciosa Alice Avril, periodista incansable. Un consell, estigueu-vos a casa. Espieu un episodi d’aquestes sèries o llegiu un llibre d’en Bezsonoff.