EL TEMPS 12/09/2017
Fa trenta anys, quan encara cercava l’amor i no un mecenes, vaig tenir una pena d’amor, ridícula tants anys després. Veient el meu estat lamentable, Patrick Delavaloire, un dels meus millors amics, em va oferir la traducció francesa de The Sea, the Sea d’Iris Murdoch. Per fi el lector català el podrà llegir en la seva llengua. El llibre apareix com una parodia de les memòries d’actors. La imitació és tan bona que el lector al començament tendeix a comparar-lo amb els records d’Errol Flynn, de Jacques Charron o de Robert Hossein.
Amb ductilitat i un domini de la narració, la novel·lista irlandesa ens proposa una gran novel·la sobre l’amor, la mort i la vida. Charles Arrowby, el narrador i antiga glòria del teatre britànic i per tant defensor de Shakespeare, es jubila en una torre vora mar. Hi retrobem l’atmosfera de L’illa negra de Tintín. Allí, però, no hi viu cap goril·la sinó un fantasma, “a skeleton in the cupboard” (un cadàver a l’armari) que diuen els anglesos. Darrere els trets d’una vella del poble, Charles Arrowby reconeix Mary Hartley Smith, la noia que va estimar d’adolescent.
Contra tota evidència, lluita amb el seu propi fantasma. S’obstina a fer veritat allò que es proclama fals.
“I have battered destructively and in vain upon the mistery of someone else’s life and must cease at least.” (M’he abocat a una lluita destructora i vana contra el misteri de la vida d’una altra persona, i és hora que pari).
Per mi —ho dic amb tota la solemnitat requerida —aquesta novel·la és una de les millors anàlisis de la passió amorosa. Un llibre digne d’Un amor de Swann de Marcel Proust, de Les deux étendards de Lucien Rebatet, de Les horreurs de l’amour de Jean Dutourd i de Patul lui Procust de Camil Petrescu. Potser algun dia em faran cas i traduiran aquestes obres mestres. Que hi ha encara algú a Catalunya que sàpiga francès o romanès?
La penetració psicològica de l’autora és realment extraordinària. Va saber posar-se en la pell i en el cervell dels personatges masculins i, si no tinguéssim un mínim d’informacions sobre la novel·lista, podríem creure que és un home.
Quina sort té el lector que encara no ha llegit aquesta història melangiosa i plena d’humor alhora!
Jouvet hauria fet d’un magnífic Charles Arrowby al cinema si no hagués tingut el mal gust de deixar-nos 27 anys abans de la publicació del llibre, aquest breviari dels enamorats. Creieu-me. Si heu de llegir un sol llibre enguany, llegiu El mar, el mar. Com Gatsby, intenta anar riu amunt i reviure el passat. “You can’t repeat the past. Can’t repeat the past? He cried incredulously. Why of course you can!” (—No pots repetir el passat —No repetir el passat? —va cridar amb incredulitat—. Clar que sí!).
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
<!--[if gte mso 9]><xml> <o> <o> <o>96</o> </o> </xml><![endif]--> <!--[if gte mso 9]><xml> <w> <w>Normal</w> <w>0</w> <w> <w> <w>21</w> <w> <w> <w>false</w> <w>false</w> <w>false</w> <w> <w>FR</w> <w>X-NONE</w> <w>X-NONE</w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> </w> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> </m></w> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> </w> </xml><![endif]--> <!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tableau Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Calibri; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} </style> <![endif]--> <!--StartFragment-->
Autor: Iris Murdoch
Títol original: The Sea, the Sea
Premi Pulitzer 1978
Traducció de Laura Baena
Editorial del 1984
Per què és aconsellable
Perquè és una novel·la brillant, una paròdia de memòries que, més enllà del pastitx, s’endinsa pels secrets de l’ànima humana.
L’obra i l’autora
Iris Murdoch (1919-1999) filla d’anglesos establerts a Irlanda, va néixer a Dublín i va viure a Londres durant la seua joventut. Va cursar estudis de filosofia. Under the Net la seua primera novel·la es va publicar el 1954. Escriurà vint-i-cinc novel·les i obres teatrals.
Resum
El llibre es presenta com les memòries d’un actor anglès que s’ha retirat en una caseta vora mar. Rere els trets d’una vella del poble, reconeix la noia que va estimar adolescent.
Personatges principals
Charles Arrowby, el narrador, actor jubilat
Mary Hartley Smith, la xicota del narrador quan era adolescent
Ben Fitch, marit de la Hartley
James, militar jubilat, cosí del narrador
Titus, fill adoptiu de la Hartley
Lizzie, amiga del narrador
Rosina, amiga del narrador
L’obra i l’època
El llibre apareix com una parodia de les memòries d’actors. Amb ductilitat i un domini de la narració, Iris Murdoch ens proposa una gran novel·la sobre l’amor, la mort i la vida.
‘’ All right, you knew Mary a long time ago, but a long time ago is a long time ago. She doesn’t want to know you now, and I don’t want to start, see. You don’t have to see people now because you saw them once or went to school with them or what. ‘’
‘’ D’acord, antany vostè va conèixer la Mary, però antany és antany. Ara no el vol conèixer, i jo no vull començar, sap. Un no ha de veure gent ara perquè els va tractar antany o anava a l’escola amb ells o què. ‘’
‘’ Time can divorce us from the reality of people, it can separate us from people and turn them into ghosts. Or rather it is us who turn them into ghosts and demons. Some kinds of fruitless preoccupations with the past can create such simulacre, and they can exercise power, like those heroes at Troy fighting for a phantom Helen. ‘’
‘’ El temps ens pot fer divorciar de la realitat de la gent. Ens pot separar de la gent i convertir-la en fantasmes. O som més aviat nosaltres que els convertim en fantasmes i dimonis. Algunes obsessions estèrils lligades al passat poden crear simulacres i poden poderejar, com aquests herois de Troia lluitant pel fantasma d’Helena. ‘’
‘’ Your love for this girl, when she was a girl, was put by schock into a state of suspended-animation. Now the shock of meeting her again has led you to re-enact all your old feelings for her. It’s a mental charade, a necessary one perhaps, it has its own necessity, but not like what you think. ‘’
‘’ El teu amor per aquesta noia, quan era una noia, s’ha trobat, sota l’efecte del xoc, en estat de coma. Ara el xoc de reveure-la t’ha portat a tornar a representar tots els sentiments que t’inspirava antany. És una xarada mental, necessària potser, però no és el que penses. ‘’
‘’ Love makes nonsense of that sort of mean psychology. You seem unable to imagine that love can endure. But just that endurance belongs to its miraculous nature. ‘’
‘’ L’amor converteix en absurditat aquesta mena de psicologia. Sembles incapaç d’imaginar que l’amor pugui sobreviure. Quan és justament aquesta aptitud a sobreviure que pertany a la seua natura miraculosa. ‘’
‘’ I have battered destructively and in vain upon the mistery of someone else’s life and must cease at least. ‘’
‘’ M’he abocat en una lluita destructora i vana contra el misteri de la vida d’una altra persona, i és hora que pari. ‘’
<!--EndFragment-->