VEF Blog

Alà Baylac Ferrer
Le catalan en Catalogne Nord et dans les Pays Catalans : même pas mort ! 

Joan Peytaví Deixona
El català al nord de Catalunya a principi del segle XXI, Perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte

   Des del meu balcó rossellonès, consideri que tinc el deure de fer conèixer, quan toca, la nostra actualitat literària als lectors d’altres terres catalanes. Després de la deliciosa Llesqueta del Septentrió d’Aleix Renyé, acaben de publicar dues monografies molt interessants sobre la Catalunya del Nord. Crec que d’ara endavant els lectors no tindran pas excuses per justificar un mal coneixement de les nostres comarques. Qui no sap és que no vol. Inventi aquest proverbi per la circumstància. 

El llibre d’Alà Baylac Ferrer no és cap obra literària sinó uns comentaris sobre el present. Sense caure en un pessimisme estèril i debilitant, l’autor analitza una per una totes les dades del problema. El català septentrional, el bell català rossellonès heretat dels avis no desapareixerà del tot sinó que es transformarà en una variant més normativa amb una fonètica afrancesada. El futur de la llengua no depèn únicament de les institucions i de les autoritats polítiques sinó de la voluntat ferma de la gent i de la seva coherència. De què serveix repetir ‘ Je suis catalan’ ?

Joan Peytaví Deixona ens ofereix un cant d’amor a la llengua. Quan fou elegit membre de l’IEC, en Joan-Lluís Lluís i Figa i un servidor vam elaborar amb ell un lèxic de cent paraules nostrades que fóra just i interessant incorporar en el diccionari normatiu. A causa de reticències sènils i banyolines, l’Institut d’Estudis Catalans ha trigat anys abans de ratificar aquesta llista que enriqueix la llengua comuna sense desfigurar-la. Peytaví Deixona estableix un cànon per crear quasi ex nihilo un veritable estàndard septentrional, en la continuïtat del diccionari pioner de Lluís Creixell i del Vocabulari rossellonès del professor Renat Botet. ‘’ La voluntat de proposar una adaptació, per no dir un model, per al català que ha evolucionat en aquestes terres del nord de Catalunya en el decurs del temps remet al fet d’evidenciar i de subratllar la forma que ha pres la llengua aquí. ‘’ (pàgina 15) Fa trenta anys que miri d’escriure en un català alhora rossellonès i comprensible de Salses a Guardamar, de Maó a l’Alguer i m’alegri que el professor Peytaví Deixona en proposi un compendi científic. Malgrat el seu amor profund per la nostra pobra variant, Peytaví conserva la lucidesa indispensable per avançar. ‘’ Ja malmesa en el fons i amb variacions geolingüístiques antigues i conegudes, la llengua catalana la Catalunya del Nord sembla que es retroba en un estat fragilitzat des de fa més o manco cent anys ? ‘’ (pàgina 23) Resumeix amb finor sense entretenir-s’hi, ‘’ en passant ‘’ totes les polèmiques entorn del nostre dialecte.  
Com podreu veure-ho, l’autor escriu molt bé. Estic content que encara no se li hagi passar pel cap la idea d’escriure una novel·la perquè em caldria tancar la meva botiga.