VEF Blog

Marine i Macron

E-notícies                        

  LA FRANÇA DE MACRON    12

    Un col·lega del meu pare, metge coronel com ell, m’explicà un dia del 1991 que els imperis solen ser com les cèl·lules de l’organisme. Quan esdevenen massa grans, els rosega algun càncer. Potser és el que està passant al Front National, versió Marine Le Pen.

   Fa pocs mesos, tots els especialistes preveien que el Front National obtindria almenys 100 diputats al parlament. Total en té 8…

Per embolicar la troca, una crisi esclatarà aviat al partit. El brillantíssim Florian Philippot,  vice-president del Front National,  es declara partidari de la sortida de l’euro i admirador del general De Gaulle. Arran de la derrota electoral, Marine Le Pen ha decidit que finalment França havia de quedar-se en la zona euro, en contradicció total amb la línia del partit encarnada per Philippot.

  Tota la seva vida, Jean-Marie Le Pen, nostàlgic del règim de Vichy, ha lluitat contra De Gaulle. Naturalment es va oposar a la política algeriana del general, però va conservar prou luciditat per no adherir-se a l’OAS, organització terrorista que matava per salvar l’Algèria francesa. L’odi per De Gaulle forma part de l’ADN del Front National mentre Philippot floreix la tomba del general a Colombey-les-Deux-Eglises.   

    Marine Le Pen, tot i ser la filla del Chef, no se li assembla gens intel·lectualment. El vell lider és un home molt culte, fascistoïde, girat cap al passat, fascinat per la segona guerra mundial i especialista de les provocacions antisemites. Serge Moatti, un dels millors periodistes francesos, que el coneix bé afirma que no és gens antisemita, però que ho deixa creure per agradar als seus votants…

De la mateixa manera, Le Pen, ex tinent dels paracaigudistes, no ha torturat ningú a Algèria segons els seus biògrafs Philippe Cohen i Pierre Péan (que denuncien les seves relacions estranyes amb els diners) , però manté l’ambigüitat pels mateixos motius.

La Marine m’apareix com una dona moderna, cínica, lluny de les llunes del pare, partidària del matrimoni homosexual i de l’avortament, inculta i gens preocupada per la història de la segona guerra mundial i de cap altra. Ha heretat la passió per la política amb la seva botiga electoral. Si el seu pare hagués estat socialista o neo-gaullista, la Marine hauria seguit la mateixa via que ell.  Ha recuperat la botiga del pare i a poc a poquet ha anat cercant nous clients bo i mirant d’esborrar els caires més ultradretans de l’ideari del partit.

   El seu pare  va continuar esverant el personal amb provocacions passades de moda. Declarà per exemple que l’ocupació alemanya a França no fou ‘particulièrement inhumaine.’ Els milers i milers de deportats, els màrtirs de la Resistència, els penjats de Tula (en francès Tulle) i les víctimes d’Orador de Glana (Oradour-sur-Glane) ja apreciaran.

La Marine va expulsar el seu pare i tots els seus deixebles del Front National. Va provar de desfer-se de la túnica de Nessos i va amenaçar la supremàcia dels partits tradicionals. Ai las …Vingué el rei Macron que va triomfar al debat entre les dues voltes. La Marine es va mostrar inúltiment agressiva davant d’un Macron que va saber subratllar les seves llacunes econòmiques. 

Aviat sabrem si el nou Front National sobreviurà al cataclisme.