VEF Blog

El retrat de Dorian Macron

  LA FRANÇA DE MACRON    11

   Assegut a una taula, el president Macron apareix en la seva foto oficial davant d’una finestra que dóna als jardins de l’Elisi, envoltat amb la bandera francesa i l’europea.

Hi ha un llibre damunt la taula. La secretaria del president ha esmentat tres títols. El Roig i el Negre de Stendhal, Les nourritures terrestres d’André Gide i les memòries del general De Gaulle.

     Malgrat la seva joventut, Emmanuel Macron pertany a les velles generacions pels seus gustos. Per ell, la literatura és el centre de la vida. Chirac, Hollande i Sarkozy s’estimaven més el poder i les dones.

     L’obsessió de Macron sembla ser el restabliment de l’autoritat presidencial així com la voluntat d’inscriure’s en la història.

 El president Mitterrand, agnòstic melangiós i lletraferit, visitava els cementiris i interrogava els místics sobre el més enllà.  

  Chirac, el lladre condemnat, era un cínic i no creia realment en la política. Tant li feia deixar una traça per la posteritat. 

Sarkozy, cul d’en Jaumet, volia engegar una reforma cada dia i no feia res.

Hollande, el bocamoll bromista, pretenia instal·lar una presidència normal, lluny dels fastos del general De Gaulle i del president Mitterrand.

  Macron vol regnar a la manera de Júpiter. Un president deu protegir les arts i les lletres. ‘’ France, mère des arts, des armes et des lois. ‘’ (França, mare de les arts, de les armes i de les lleis.)   cantava Joachim du Bellay.

    Els llibres citats indiquen tendències interessants.

El Roig i el Negre és la història d’un jove ambiciós, admirador de Napoleó.

Les nourritures terrestres poden aparèixer com una exaltació dels sentits i una oda discreta a la sexualitat.  És molt interessant que el president es refereixi a André Gide, novel·lista que malgrat el seu premi Nobel de literatura gairebé ha caigut en l’oblit. 

Les memòries de guerra del general De Gaulle, obra realment extraordinària on el cabdill de la França Lliure forja la seva llegenda, s’adscriuen al gènere de l’èpopeia. Els crítics solen dir que aquest llibre, ple de sentències i de retrats inoblidables, semblava traduït del llatí. 

El president Macron deu haver meditat aquesta màxima del general. ‘’ L’autorité ne va pas sans prestige, ni le prestige sans l’éloignement. ‘’ (No hi ha autoritat sense prestigi, ni prestigi sense allunyament. )