VEF Blog

Els gatets de Perpinyà

REVISTA DE GIRONA

   François Rabelais parlava de les ‘’ paraules gelades.’’ Els nostres vells mots catalans al Rosselló es petrifiquen en les parets i desapareixen de les converses per sobreviure als missals i a les pàgines d’una literatura viva i variada. Després de El Navegant de Joan-Lluís Lluís, que comentarem aviat, i de la nostra Ballarina de Berlín (permeteu-me l’auto-bombo) Aleix Renyé, periodista al Punt Avui, acaba de publicar La llesqueta del Septentrió, una evocació asolellada de la nostra geografia.

Exiliat polític a la Catalunya del Nord,  Renyé, natural de Lleida, va treballar a Ràdio Arrels. Li va agradar tant el país que s’hi va maridar i mainadar. S’hi va enamorar de la modalitat rossellonesa de la nostra llengua que maneja amb destresa. També l’entusiasma el francès que tortura amb el mateix delit que Salvador Dalí.

El llibre de Renyé és un monòleg sentimental ple d’humanitat. L’autor evoca amb emoció els amics perduts, els anònims fidels a la parla. Explica amb amenitat la nostra catalanitat complexa. La Catalunya Nord fa segles que ja no és ben bé com el Principat. Tampoc no podem considerar-la tan francesa com la Xampanya o la Normandia. Com diuen en francès, una gata no hi retrobaria els seus gatets. Renyé els recull per contar-los amb paciència les glòries i les misèries d’aquesta punta de Catalunya, castigada per tots els vents de la història. Sort de la geografia.

La llesqueta del septentrió

Aleix Renyé

Edicions El Jonc