VEF Blog

La tragèdia de la independència

E NOTICIES  5/07/2017 

   A petició d’alguns lectors, us parlaré avui de la història d’Algèria després de la independència.

Algèria sembla un personatge de la tragèdia grega, maleït des del naixement.

Els darrer dies de l’Algèria francesa van ser horribles. Milers de francesos raptats i assassinats, uns 100.000 harkis —soldats algerians de l’exèrcit francès— degollats, els atemptats de l’OAS i de l’FLN, la matança d’Orà (en tornarem a parlar), el tiroteig de la Rue d’Isly a Alger. Tots aquells fets van obligar els francesos d’Algèria a anar-se’n de la seva terra natal en condicions lamentables dignes de la Retirada del 1939.

  L’estat francès no va acollir-los en camps de concentració, però la seva hospitalitat es pot mesurar amb aquesta declaració de Gaston Deferre, batlle de Marsella, a Paris Presse :

‘’ Français d’Algérie, allez vous faire réadapter ailleurs. Il faut les pendre, les fusiller, les rejeter à la mer…Jamais je ne les recevrai dans ma cité. ‘’ (Francesos d’Algèria, aneu a fer-vos readaptar en un altre lloc. Cal penjar-los, afusellar-los, llançar-los al mar…Mai no els rebré a la meva ciutat.)  La fugida dels Pieds-Noirs va privar Algèria de funcionaris, d’empleats, de metges, de pagesos formats, de mestres, de professors.  Ahmed Ben Bella, primer president de la república algeriana, va aplicar una política socialista que va arruïnar el país. El jove president volia edificar un socialisme típicament algerià, en relació amb França i Cuba alhora. Va engegar una reforma agrària, va nacionalitzar el comerç i la indústria tot mirant de promoure l’autogestió.

Al juny del 1965, el coronel Boumédiène va muntar un cop d’estat i va empresonar Ben Bella. (El pobre home haurà passat 22 anys engarjolat, 8 anys a les presons franceses i 14 a les presons algerianes sense comptar 11 anys de residència vigilada. Bufa…)

Amb el coronel Boumédiène, Algèria  travessa un període grotesc i absurd. Boumédiène estava ressentit amb els negociadors dels acords d’Evian perquè hauria volgut derrotar l’exèrcit francès militarment.’’ La victòria no la donen, cal arrencar-la. ‘’ El coronel de les Garrofes (el seu veritable nom, Mohamed ben Brahim Boukharouba,  en àrab : محمد إبن إبراهيم بوخروبة) va expropriar els darrers colons francesos que encara mantenien l’agricultura i va ordenar que arrenquessin tots els tarongers i les vinyes de la Mitijda, orgull de la colonització francesa.

  Per cert la famosa beguda Orangina s’origina a Boufarik, capital de Mititjda envoltada de tarongerars.

Per acabar-ho d’adobar, Boumédiène va mirar d’eliminar la llengua francesa d’Algèria promocionant l’arabització. Malauradament, la majoria dels algerians parlen dialectes àrabs molt allunyats de la llengua literària i no entenen els mestres vinguts d’Egipte o d’Iraq. Seguint el centralisme dels francesos, el coronel Garrofes no va respectar la personalitat de Cabília, regió oposada al partit únic que es va revoltar manta vegada contra el poder central. 

Mutatis mutandis, Cabília és la Catalunya de l’estat algerià emprenedora, culta, comercial, sempre enfrentada amb el poder, enamorada de la seva llengua.

   Fins als anys 1980, el petroli i el gas van permetre a Algèria de fer la viu viu. El país és un dels països més rics del món i els seus fills han d’exiliar-se a França per no morir de fam. A Algèria hi viuen molta gent preparada, grans intel·lectuals, escriptors excel·lents, una premsa relativament lliure, però el país s’ensorra en la misèria.

   Els magnífics edificis a la Haussmann que encara trobem a Alger, Orà, Bona o Philippeville s’estan envellint molt. Els bucs de les escales s’emplenen d’escombraries. Els ascensors no funcionen. Un desastre…El 1962 Algèria tenia més sales de cinema que tot el Regne Unit. En queden tres a tot el país…

Una guerra civil atroç va delmar la terra algeriana fa vint anys. L’exèrcit no va acceptar que els islamistes de l’FIS guanyessin les eleccions. Els barbuts es van revenjar assassinant els seus compatriotes bestialment. Van violar, degollar, cremar nens en forns ad majorem Dei gloriam.                                                                                                                                                     L’actual president, el sinistre Bouteflika, agonitza en el seu palau mentre el poble es demana amb ansietat qui serà el nou Raïs. Algun general ? Algun diplomàtic ? Molts economistes ens avisen que si la situació econòmica no millora, uns 2000 000 d’algerians travessaran la Mediterrània per sobreviure.   ‘’ Quelle hécatombe connaîtrait l’Algérie si nous étions assez stupides et assez lâches pour l’abandonner ! ‘’ (Quina hecatombe coneixeria Algèria si fóssim prou estúpids i prou covards per abandonar-la ! ) profetitzava el general De Gaulle a l’Echo d’Alger el 24 d’octubre del 1958.

En història, el pitjor sempre és possible.