VEF Blog

El taxista de la història

EL TEMPS

Xavier Deulonder i Camins

A l’ombra del Mur de Berlín. L’Europa sota el comunisme

Bubok editorial

  Ho deu saber poca gent, però consideri Xavier Deulonder i Camins com un dels intel·lectuals més interessants dels Països Catalans. Autor d’una desena d’obres entre les quals distingiré Història de Cuba al segle XX, Els reis destronats i sobretot l’excel·lent estudi sobre Els Nazis a Catalunya, Xavier Deulonder no és ben bé un descobridor, un creador sinó un divulgador ple de talent.

‘’ {Il n’est} pas un de ceux qui nourrissent la flamme, mais {il} la protège de {ses} pauvres mains. ‘’ (‘’ No és un d’aquells que alimenten la flama, però la protegeix amb les seves pobres mans. ‘’ Marcel Pagnol, Topaze )

Totes les cultures necessiten intel·lectuals per fer de relleu entre els especialistes i el públic. En un país amb un bé de Déu d’historiadors com França, Alain Decaux i André Castelot van transmetre als francesos llur passió per la història gràcies a llurs obres de divulgació i llurs programmes a la televisió. Deulonder sap amenitzar, il·luminar, analitzar  el relat amb humanitat. En la multitud dels fets, l’autor sap recollir l’anècdota que torna als dictadors llur dimensió humana. Així el sinistre Honecker podia mostrar-se sentimental com una minyoneta romàntica. ‘’ Erich Honecker (…) havia nascut a Neunkirchen, ciutat de la conca minera del Sarre, a l’extrem occidental d’Alemanya, gairebé tocant a la frontera amb França. Durant tota la seva vida Honecker sempre va mostrar un profund afecte nostàlgic per la comarca (…) fins al punt que un antic company de presó de quan va estar reclòs pelk règim nazi es veia capaç d’oferir una exacta descripció de Wiebelskirchen, poble del Sarre on, durant la seva infantesa havia viscut Honecker, a partir del que el futur secretari general del SED li n’havia explicat en repetides ocasions. ‘’ (pàgina 462)  

Diuen que Henri Poincaré fou l’últim matemàtic que dominava totes les branques de la seva ciència. Mutatis mutandis, Xavier Deulonder em recorda tots aquells historiadors del segle XIX com Jules Michelet o Hippolyte Taine que coneixien la història com un taxista recorre els carrers de la seva ciutat.

Cal descobrir aquest llibre a poc a poquet com un diccionari, un poemari. El lector català disposa d’una guia útil per copsar millor l ‘actualitat. Com es pot entendre les relacions entre Polònia i Rússia sense saber res de la tragèdia de Katyn? A títol personal, esperi que aquesta obra permetrà als darrers marxistes dels Països Catalans de curar-se de llur malaltia. Com es pot ésser comunista sabent el que va passar ?

Per tal de no cansar el lector amb tants elogis ben merescuts, conclouré dient. Deulonder ? Déu n’hi do.