VEF Blog

La dona de Cèsar

 

 

E-notícies, Pentacosta 2017

 

 

                           LA FRANÇA DE MACRON     4              

 

 

  

   Tots els francesos de la meva generació recorden el drama de Gabrielle Russier, una professora de lletres  que s’enamorà d’un alumne seu i que, víctima de la justícia de l’època, acabà per suïcidar-se.  Comentant aquella tràgica història, el president Georges Pompidou, després d’un llarg silenci, recità aquells versos de Paul Eluard. ‘’ Comprenne qui voudra ! —Moi, mon remords , ce fut / La victime raisonnable / Au regard d’enfant perdue/ Celle qui ressemble aux morts / Qui sont morts pour être aimés. ‘’ ( ‘’ Comprengui qui vulgui ! —Jo, el meu remordiment, fou / La víctima raonable / Amb la mirada d’infant perduda/ La qui ressemble aux morts / Qui sont morts pour être aimés. ‘’ )

 

http://fresques.ina.fr/reperes-mediterraneens/fiche-media/Repmed00284/le-president-pompidou-evoque-l-affaire-gabrielle-russier.html

 

Emocionats per aquella història, Charles Aznavour va escriure una de les seves cançons més boniques i André Cayatte va realitzar un film titulats ambdós Mourir d’aimer.  Podeu comparar la versió original amb l’espanyola.

 

https://www.youtube.com/watch?v=V7clvzUQ_Ug

 

https://www.youtube.com/watch?v=YIgeL6CKL0o

 

      L’amor d’Emmanuel Macron i de Brigitte Trogneux sembla una versió feliç de l’afer Gabrielle Russier. Vint-i-tres anys separen el president de la seva antiga professora, la mateixa diferència que Trump amb la seva esposa, però, en aquest cas, ningú no ha comentat la diferència d’edat entre ells. M’imagino que a can la CUP deuen dir ‘’ entre ells.’’

La dona del president és una de les seves principals conselleres i, com a professora, tindrà una gran importància en la política de l’educació. En tornarem a parlar.

Avui ens concentrarem  en les dones dels caps de l’estat.

 

   Gran defensor de la família, el mariscal Pétain en la seva vida privada era un faldiller. Es va casar molt tard, a l’edat de 64 anys, i va enganyar la seva dona tant com va poder. S’ha publicat fa poc una monografia molt divertida. ‘’ Et surtout, pas un mot à la maréchale.’’ Tot un programa.

 

    La república francesa no ha previst cap estatut per l’esposa del president. La primera que va sortir de l’anonimat fou Germaine Coty. La seva senzillesa va sorprendre els periodistes que va acollir amb un davantal i farina a les mans quan van venir a entrevistar-la arran de l’elecció del seu marit. Va declarar  ‘’ No sóc cap pin-up. Sóc una àvia. ‘’   

La seva mort durant el mandat del president Coty va commoure els francesos. Va mirar de facilitar-la vida tant com podia. Es trobava amb el general durant l’atemptat del Petit Clamart, episodi que vaig novel·lar en el meu Matar De Gaulle.

 

   La senyora De Gaulle, que tothom anomenava  ‘’ tante (tia) Yvonne ‘’ sempre va viure a l’ombra del seu marit genial.  

Va mirar de facilitar-la vida tant com podia. Es trobava amb el general durant l’atemptat del Petit Clamart, que vaig novel·lar en el meu Matar De Gaulle.

 

   Claude Pompidou fou la primera esposa presidencial moderna. Compartia la passió del seu marit per les arts i en particular la pintura i la poesia.

 

 Anne-Aymone Marie Josèphe Christiane Sauvage de Brantes, esposa del president Giscard d’Estaing, suportà amb la mateixa dignitat que la mariscala Pétain les infidelitats del seu marit.

 

Danielle Mitterrand també va provar de mantenir la ficció d’una parella unida mentre el seu home tenia una doble vida. El president va confiar a un amic. ‘’ On ne peut pas avoir toutes les femmes mais il faut essayer…’’ (No podem tenir totes les dones, però hem de provar. )   

 

   Parlar del don joanisme de Jacques Chirac constituiria una pèrdua de temps. La seva dona, Bernadette, va organitzar col·lectes per als pobres. La famosa operació ‘’ pièces jaunes. ‘’

 

Amb Sarkozy penetrem en el món de la vulgaritat. El dia de la seva elecció, la seva dona el deixava per un multimilionari. Es va aconsolar en els braços de Carla Bruni, ex model, l’anatomia de la qual descobrireu sense dificultat amb un clic. Una innovació en la història de França.

 

   Amb François Hollande toquem el fons. Mentre mantenia una relació amb l’actriu Julie Gayet, va imposar a l’Elisi la seva amant, ‘’ de cuyo nombre no quiero acordarme ‘’  una ordinària còsmica. Quan l’Hollande fou elegit, ella digué, davant totes les cameres de França, ‘’ Embrasse-moi sur la bouche ‘’ (Besa’m en la boca.)

En assabentar-se del seu infortuni, va trencar mobles del Mobilier National abans que la tanquessin per una setmana en una residència. Va descriure la mediocritat del seu fringaire en un best seller.

Mio Dio, come la Francia è caduta in basso ?