Revista de Girona, n° 302, maig-juny 2017
En molts territoris on la llengua històrica és amenaçada per la llengua de l’estat, s’imaginen que l’escola podrà salvar la parla. Pensi en les escoles de llengua francesa de Louisiana, a les nostres Bressoles i Arrels, a les ‘calendretas’ occitanes, a Diwan etc.
Aquestes escoles formen generacions d’alumnes bilingües, però el pes de la llengua estatal no disminueix pas.
Un amic meu, nadiu de Quillan, sempre ha parlat occità al seu fill que li respon invariablement en francès.
Un altre company, poeta i rapsode alsacià, se’n surt millor. S’adreça en alsacià al seu fill que contesta en… alemany estàndart.
Molts alumnes meus han estudiat a les escoles catalanes, però entre ells parlen francès. Un dia vaig demanar a dues minyones quan feien servir el català.
‘’ Quan no volem que ens entenguin ‘’ em van dir.
Hem obtingut el contrari d’allò que desitjàvem. Pels joves el català serveix com a llengua secreta.
<!--EndFragment-->