VEF Blog

El laboratori on assassinen la llengua catalana

TIME OUT

Mai no he dissimulat el meu somni de veure aviat una república catalana. M’obligo a guardar una certa reserva perquè visc a la Catalunya del Nord, en territori francès per tant. Em molesta un xic opinar sobre el procés sense arriscar-se, protegit per l’exèrcit francès dels tancs espanyols.    

Malgrat tot, em cal lliurar un missatge als catalans del Principat.

‘’ Hasta la mort ‘’ que deien els meus avis de Nils, repetiré als meus germans catalans que vinguin a visitar la Catalunya del Nord. No tinc comerç ni cap acció als hotels i restaurants del meu país. Només voldria que la gent conegués les meravelles del nostre romànic, els altars barrocs preservats dels estralls de la guerra civil espanyola i els paisatges d’una gran varietat. Pensar que el campanar de Cotlliure es troba a dues hores dels prats de la Cerdanya. 

A banda d’aquest interès històric i sentimental, els visitants haurien de considerar les nostres terres del nord com un laboratori per observar in situ l’agonia d’una llengua. Quan era petit, cinquanta anys enrere, el català continuava sent la llenga més parlada als pobles. A Perpinyà, tret dels barris gitanos, ja s’observava una substitució lingüística inquietant. Fa vint anys el català encara se sentia sovint pels carrers dels poblets. Ara com ara, els darrers locutors naturals desapareixen. Enterrem força i bategem poc. 

El que passa a casa meva, pot succeir algun dia al Principat. Alacant, la nosta ciutat més al sud, i Perpinyà, la nostra vila més al nord, han abandonat la nostra llengua. A Barcelona, la situació m’inquieta. 

La creació de les escoles catalanes —la Bressola i Arrels— ha permès d’alentir l’agonia de la nostra llengua però, quan surten de les escoles, el francès els agafa com una ona. Cal tenir molta constància, tossuderia patriòtica per lluitar contra tots els vents de la història. 

L’única esperança que entreveig és l’emergència d’una república catalana. Pels catalans del nord, fóra un xoc saludable. Potser s’adonarien de l’estafa francesa i farien els esforços necessaris per retrobar els camins secrets de la llengua perduda que no vol pas morir.