VEF Blog

Vaig conèixer l’Aleix Renyé pels volts de l’any 1990. En aquell temps, ell comentava l’actualitat a Ràdio Arrels amb el seu català rossellonès tintat d’entonacions de Lleida. Els dilluns em convidava al debat de la ràdio abans de portar-me a Nils. Sovint sopàvem a casa seua a Baó on escrivíem articles per la revista satírica El Fiçó entre dues rialles. Tot i que sap ben bé que no vivim en el món meravellós de Mary Poppins, l’Aleix no pot estar-se d’estimar la gent. Marcel Pagnol va dir ‘’ Si j’étais peintre, je ne peindrais que des portraits.’’ (‘’ Si fos pintor, només pintaria retrats. ‘’) Aquesta frase s’aplica al nostre amic que parla amb la mateixa emoció d’en Cala, el gran patriota, o d’un vell feixista mig boig que conreava un català sensacional sota els cirerers de Ceret. L’Aleix domina l’art del retrat. A Xipotades, llibre de joventut ple d’entusiasme, Renyé juga amb el nostre dialecte esquimal als límits de la intel·legibilitat. L’Aleix s’ha enamorat bojament del català àrtic bo i festejant el francès. En aquest nou llibre, l’autor evoca, amb humor i melangia, un món perdut celebrant les seues noces amb una llengua que no es pot perdre.

foto@ Marie-Georges Puigverd