VEF Blog

Lletra a Gemma López Duran

Benvolguda senyora Gemma López Duran,

M’heu escrit una lletra a Vilaweb i us responc.

Abans de tot, us voliï presentar les meues excuses    si el to i el contingut del meu article us han ferit. No teniï pas la intenció de desacreditar-vos com a lingüista. Déu no’n guard ! No sóc ningú sinó un modest usuari de la llengua.

Per defensar-me, us confessaré que el format d’un article al Temps no permet matisacions.  Els articles em surten exageradament elogiosos o massa durs. La ploma se m’ha escapat perquè esperavi el vostre llibre amb candeletes.

La vostra feina és admirable mes m’ha decebut. He trobat molts errors tot i que no he tingut la sort de passar per cap universitat catalana. Ara conec molt bé el francès i un brinet el català de la plana rossellonesa. Sovint deixeu anar afirmacions inexactes i precipitades.

Si us haguessin ajudat més, hauríeu pogut proposar un estudi millor. A més, crec que cal passar almenys vint anys en un lloc per conèixer els arcans d’una llengua. És un treball de formiga…

Potser heu pecat per ambició. Caldria una colla d'investigadors del nord i del Principat per realitzar aquesta gramàtica.

El català, com totes les llengües, és una selva i no se la pot conèixer en cinc anys.  Jo mateix vaig aprendre català amb els avis fa 45 anys i us puc dir que no passa una setmana sense que descobreixi una nova faceta del nostre català àrtic. Puc fer la mateixa observació amb el francès. 

 Malgrat les vostres explicacions, crec que l’ús d’un català volgudament rossellonès és una excentricitat, una coqueteria. Aquesta barrejadissa de formes nostrades amb castellanismes oficials desconeguts a casa nostra i tecnicismes produeix una impressió francament estranya.

Esperi que no us hagi ofès de nou mirant d’explicar-me. Us saluda en

Joan Daniel Bezsonoff Montalat