Reflexions per un 11 de setembre
L’escola va ridiculitzar i humiliar els nostres avis perquè deixessin de parlar la llengua d’aquest país
Han assassinat la llengua mil·lenària d’aquest tros de Catalunya.
Han vingut gent de tot França mentre els catalans havien d’exiliar-se lluny de casa per guanyar-se la vida abans de tornar al país per morir-hi.
No deixen a tots els mainatges la possibilitat de tenir una escolaritat normal i plena en català.
No trobem enlloc llibres i diaris en la nostra llengua, llevat de dues llibreries.
Les ràdios, tret d’una, només radien cançons en anglès i en francès.
I quasi ningú no ha dit res. La gent se sent francesa i reserva al català als acudits escatològics i a les compres figuerenques.
I ara tothom es manifesta per salvar el nom d’un país que s’ha evaporat. Per què ?
El nom i algunes receptes de cuina, és allò que resta quan n’hom ho ha oblidat tot.