VEF Blog

Sem catalans

  Abans de tot, vull declarar que no tinc res en contra d’Occitània ni dels seus habitants. En el meu cas no són pas paraules vanes per fer goig al començament d’un discurs.

Ja podríem discutir l’oportunitat de reservar a l’ Occitània central el nom d’Occitània excloent l’Occitània del nord, l’Occitània occidental, l’Occitània oriental que correspon a la Provença i a les terres veïnes. Aquest no és el nostre combat. Els occitans han de decidir quin és llur nom.   

He passat hores meravelloses llegint les obres de Frederic Mistral, Teodor Aubanèu, d’Arbau, Ives Roqueta i Robert Lafont. He dedicat quinze anys de la meua vida a la redacció d’un diccionari occità-català.

Us ho diré amb claredat. Aquí no sem pas i mai no hem estat occitans. Mai. Sem catalans. D’ara endavant caldrà acceptar que les nostres abadies pirinenques —Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó—siguin occitanes ? Menjarem tonyina a l’occitana ? De les nostres bunyetes en direm ‘aurelhetas ‘ ? I a la sardana quin nom li posarem ? Vals de la Septimània ?

Siguem seriosos. Sem catalans i prou ! Una gent mal intencionada ens voldria fer creure que la mare de Déu es deia Joana. Aquest territori és la Catalunya Nord, el País Català, tant català com Catalunya, València o Mallorca. Sem catalans i no volem que ens posin, ens imposin un nom artificial. Visca la terra catalana ! Visca Catalunya !