VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 21-06-2016 à 16:01:38

Un monument extraordinari

EL TEMPS

 

 

 

 

 

 

 

 

Les deux étendards, l'obra mestra gairebé confidencial de Lucien Rebatet, en Michel, quan coneix l'Anne-Marie, li diu "Je vous admire ! Je vous admire pour ce que vous avez conçu d'unique, d'admirable" (L'admiro! L'admiro per allò que vostè ha concebut d'únic, d'admirable). Tinc ganes d'adreçar el mateix encomi als senyors Carles Múrcia, Salem Zenia autors d'aquest diccionari monumental, que honra la nostra llengua i l'amazic. No oblidem llurs col·laboradors Hassan Akioud, Aziz Baha; Said Bobouh i Carles Castellanos. 

El lector que com jo ignora l'amazic hi descobrirà tot un món. Vint mil entrades a la part català-amazic i unes quatre mil arrels a la part amazic-català. Més que un diccionari bilingüe stricto sensu com els diccionaris de les llengües europees que solem consultar, aquesta obra apareix com una petita enciclopèdia. Més enllà d'un compendi gramatical, els autors descriuen les característiques dialectals, la situació sociolingüística així com la història de la llengua dels berbers sense oblidar un ric apèndix onomàstic. L'obra de tota una vida, vaja... Fins i tot per a una persona com un servidor que no sap comptar fins a deu en amazic, aquesta lectura es revela apassionant, en particular l'estudi dels manlleus a les llengües estrangeres on reviu tot el passat de l'Àfrica del nord. Dels fenicis als perses, dels jueus als romans, dels àrabs als turcs, dels francesos als grecs. Totes aquestes paraules reflecteixen els colors dels vencedors, vençuts a la llarga per la història. El gran novel·lista algerià Kateb Yacine considerava la llengua francesa com "un botí de guerra". 

Els xenismes de l'amazic resumeixen el seu passat. Hem de felicitar l'editor Josep Maria Orteu per la seua ambició. Difondre la cultura amaziga a casa nostra i establir ponts culturals damunt la Mediterrània. Els autors dels diccionaris proposen un compendi gramatical indispensable, però àrid per als neòfits. L'objectiu d'aquest diccionari és de contribuir a la creació d'una koiné, d'un model d'estandardització composicional plural, és a dir, que marca diatòpicament les innovacions lèxico-semàntiques i formals de prestigi. Al meu Diccionari occità provençal -català, publicat l'any passat a la mateixa editorial delejava l'aproximació "a la koiné medieval que constituiria una eina magnífica en la recuperació d'un espai cultural catalano-occità per un futur assolellat". Em fa goig que els autors facin la mateixa feina per les variants de l'amazic. Tinc entès que la comunicació és fàcil entre rifenys i cabils, cosa que no passa amb els dialectes del desert. Per als lectors catalans, aquest diccionari constitueix una descoberta d'una altra cultura, molt present a casa nostra. Com a Catalunya, bufen vents de llibertat a Cabília. 

El Govern algerià ha reconegut amb recança l'amazic com a llengua oficial, però no em sorprendria que adoptés amb la província rebel la mateixa política que la república francesa amb els antics departaments d'Algèria. A vegades la història fa tombarelles tràgiques i grotesques.