Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La Javanesa 22
Li enviaré flors per avergonyir-la, mostrar-li que no ha de tenir por. Li podria escriure els versos del tinent de navili Cordero de l’armada veneçolana.
‘’ Te envío doce rosas rojas. Cuando las cuentes tú, verás que falta una. Con ella me he quedado y ésa eres tú…’’
La faré subscriptora d’una revista anglesa o americana ? L’aniré a veure ? Si sabés com m’ha costat , s’entendriria.
Vaig perdre massa temps abans de revelar-li els meus sentiments. Com ho repeteix l’Edwige Keller, que ja hauria obtingut la seua patent de santa si no hagués tingut la dèria de convertir-se al judaisme, sóc una bugadera, incapaç de portar-se com un home.
—Has de saber el que vols. L’has de petonejar i veuràs la seva reacció…Si no fas res, et sabrà greu tota la vida.
En Bruno em retreu que parli més per Déu que per ella.
La setmana abans de la carabassa del Carthage, em vaig decidir a atacar. Cal dir que set dies abans l’havia esperada a migdia i m’havia rigut per sota el nas.
—Estic tan fet per la docència com tu per ser monja…
—I tu, què en saps ? —va respondre rient.
Al pati va notar que les rose espellien.
—Tens l’ull…l’ull…botànic…
—Que no britànic, oi ?
Al peristil, li vaig tocar l’espatlla.
—Et faig un petó…
—Amb el pensament—va concloure, mofeta.
