VEF Blog

Súplica als traductors

Ressenya publicada a la revista El Temps 30/03/2016

Pierre de Ronsard

Els amors de Cassandra

Tria de sonets

introducció de Caridad Martínez

Traducció de Begoña Capllonch

Adesiara editorial

Diguin el que diguin els crítics de cinema professionals, La grande illusion de Jean Renoir és la seva millor pel·lícula davant de la sobrevalorada La règle du jeu. No sé sé si sabeu que La grande illusion té un germanet maleït, un germanet que no conegué la mateixa sort que el gran: Le caporal épinglé. En una de les millors escenes del film, un caporal francès, presoner a Alemanya, sedueix la filla d'una dentista que l'ajuda a escapar-se. Quan s'acomiaden, la noia li demana de triar un dels llibres en francès de la seva biblioteca. L'atzar opta per Ronsard i el soldat, amb un somriure, diu ' Ronsard, je ne pouvais pas mieux tomber. ' (com l'anell al dit) L'editorial Adesiara, que té possiblement el millor catàleg de traduccions a Catalunya, ha editat una tria de sonets dels Amors de Cassandra en una preciosa versió bilingüe. Han tingut el detall de deixar el text original amb la grafia de l'autor. Tot una delícia per un lector francòfon. Admiro Ronsard, autor de poemes inoblidables. Ara, la tria de sonets sembla haver estat concebuda per un enemic seu. Amb tot el respecte, em demano si francament valia la pena divulgar al públic català un poemari tan indigent com Els amors de Cassandra on el poeta s'entossudeix a estar enamorat d'una damisel·la mig inventada. La poesia hi és absent com els sentiments veritables. Al fons de la presó de Clairvaux, Lucien Rebatet deia a Pierre-Antoine Cousteau '' Je me disais que les professeurs avaient dû omettre les plus jolis vers dans leurs morceaux choisis. Mais les morceaux choisis sont bien le meilleur, et je les ai relus ici: ils m'horripilent. Ça n'est que de la description, et toujours avec les mêmes accessoires. (...)J'ai pris horreur du fin lettré qui passe un an à chercher deux hémistiches acceptables au milieu des Iris, des Cypris, des rossignolets. La littérature est une chose sérieuse. ''( Dialogue de vaincus, pàgina 233)

Si no fos tan gras, em posaria de genollons per presentar una súplica als traductors. Hi ha tantes obres mestres desconegudes en la nostra llengua com Patul lui Procust de Camil Petrescu, Un amore de Dino Buzzati, els poemes de Mihai Eminescu i Eugène Marais, Les horreurs de l'amour de Jean Dutourd, Les deux étendards del mateix Rebatet, Diane Lanster de Jean-Didier Wolfromm o Le retourment de Vladimir Volkoff. No sóc ningú, només un enamorat de les llengûes francesa i catalana. Ho dic amb solemnitat. Què esperen per traduir-los quan proposen als lectors nostrats autors tan dolents com Daniel Pennac, Alexis Jenni, Anna Gavalda, Philippe Claudel? En comptes de publicar els pitjors poemes de Ronsard que poden allunyar la bona gent del príncep dels poetes, per què no han editat una antologia dels seus millors versos? Plagiant André Gide, tinc ganes de concloure : ' Ronsard és el més gran poeta francès del Renaixement...ai las. '