Uns amics em van rebre en una acadèmia molt especial cantant aquesta cançó molt simpàtica de Francesc Pougault, bon coneisedor dels meus llibres.
Da! Bezso és qui toca a la porta.
Tovaritx has vingut amb telega
el taxi de la Neva ens emporta
al Mekong on un ànec al·lega.
Que d'Alger totes les presoneres
van desviant els tristos oficials
que les dones no papereres
fan gaudir capellans especials.
Nilsgorod és pas lluny
A Saigon s'hi rep un bony
A Tiaret i Frankfurt
El complot va quedar curt
Sentiments de la Fidelíssima
d'una llengua tan ben despenjada
és pas l'Ofici de Turisme
que ens fa perdre l'embutxacada.
El gran Carles clamà tan petit.
Dama Arnoul quedarà la més forta
En Bastien tan si poc eixerit
valia més que se cuidés de l'horta
Bitarol és d'aci
Un Tal és encara viu
A Saigon s'hi rep un bony
Nilsgorod és pas ben lluny.
Melodia Els remers del Volga bis últims dos versos de les estrofes, melodia de tonada
