VEF Blog

El jardi extraordinari

EL TEMPS  2/03/2016

Séchu Sende

La venedora de paraules

traducció de Mònica Boixader

Premi Ánxel Casal 2007

RBA La Magrana, 2015

Vaig passar tota la meva adolescència a Canes. Un dels grans plaers del mes eren les vetllades a Cap 3000, una zona comercial gegant de Sant Laurenç de Var, votra les pistes de l'aeroport de Niça. Allí, fullejant un llibre sobre Espanya dos o tres anys després de la mort del general Franco, vaig descobrir l'existència de la llengua gallega. A la mateixa època, vaig sentir per primera vegada les seves sonoritats gràcies a Un canto a Galicia, la cançó de Julio Iglesias. Tots els camins duen a Roma i a...Santiago de Compostel·la. Acabi de llegir La venedora de paraules de Séchu Sende en la traducció de Mònica Boixader, treball excel·lent perquè la llengua hi raja amb naturalitat i elegància com si el llibre s'hagués ideat en català. M'és del tot impossible resumir aquest llibre inclassificable, cant d'amor a llengua gallega. Amb uns relats sovint humorístics, Séchu Sende sap evocar la vida difícil del seu idioma. El diàleg surrealista entre la eñecastellana i la nh portuguesa és sensacional perquè la versemblança funciona. Com en les cançons de Charles Trenet quan els ànecs parlen anglès, les estàtues ballen en la gespa i les granotes entonen un vals a la lluna. Alguns contes es presenten fins i tot com una recepta farmacèutica. '' Llengua gallega. Propietats. És un compost d'origen secular, de la família lingüística galaicoportuguesa, derivat del llatí. (…) Indicacions Trastorns de comportament a causa de la diglòssia, l'autoodi o la manca d'autoestima. (…) Contradiccions Ara com ara no es coneixen.Incompatibilitats Problemes amb pacients amb trastorns ideològics, proclius a la desaparició de les cultures minoritzades o indiferents al procés de desgalleguització. '' ( pàgina 121)

Algun fragment en castellà podria ajudar el lector hispà de bona fe a capir millor la pluralitat nacional de l'estat espanyol i d'encarar-se amb la injustícia històrica que encara pateixen les llengües basca, gallega, asturiana i catalana.

Si la supervivència del gallec governa tot el llibre, alguna fantasia sorgeix de tant en tant quan un ecologista macabre compta els animals morts vora les carreteres i en forneix una ressenya detallada. '' Cada dia moren a les carreteres del nostre país, aproximadament : 700 eriçons, 150 conills, 124 llebres, 76 gossos, 57 gats, 81 talps, 2 llúdrigues, 28 guineus, 94 esquirols, 890 colobres, 79 garses, 21 corbs, 990 granotes i altres amfibis. ' etc. (pàgines 110, 111)

A vegades l'autor aconsegueix moments de pura poesia. '' Les cases noves es tornaven antigues quan hi passava per davant. Les pomes s'oxidaven a les seves mans. Demà no era maiaquí ni ara. El dia que Demà va morir, la gent va deixar de viure en el passat. '' ( pàgines 23,24)

Aquest llibre, fresc i deliciós, no s'alça pas a la categoria d'obra mestre, però llisca com un gelat. Ens permet passar unes estones agradablement i intel·ligent. Tot un divertimento de luxe, lleuger i melangiós com les melodies de Johann Strauss.